Capricis, desastres i disbarats


Goya tenia raó:
amagada entre les ombres,
hi ha una Espanya que fa por,que no se’n va de les tombes.

És l’Espanya del Zaplana,
de l’Acebes i el Rajoy,
de l’alcavota i la brama,
de l’Aznar fent-se l’heroi.

Lluint el seu “pico de oro”,
van calents, com ensacats.
Ens diuen “que viene el coco”,
que el càntir ja s’ha trencat.
Hipòcrites que primfilen,enmig d’aquest disbaratpugen i baixen i criden,
i a la pols ens han portat.

D’aquest mal ens moriremsi no hi ha qui ens en deslliuri.
Esplomats, tots junts caurem
com veritat de cementiri.

Si podem,
marxarem quan surti el sol.“Volaverunt”,cridarà la bona gent,
lliure ja de l’immens dol
d’aquest trist pressentiment.

C.A.
Suggerit pels "Caprichos" de Goya: "y aún no se van"," bellos consejos", "linda maestra", "pico de oro", "están calientes", "se quebró el cántaro", " que viene el coco"," hilan delgado y fino"," suben y bajan"," no grites,tonta", "aquellos polvos", "de qué mal morirá"," no hay quien nos desate", "ya van plumados", "todos caerán", "unos a otros", "si amanece, nos vamos" i "volaverunt".
Pels "Desastres":" expiró sin remedio", "murió la verdad" i "tristes presentimientos de lo que ha de acontecer".
I pels "Disparates":" disparate alegre"," los ensacados "i " disparate fúnebre".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre