Ja hi tornem ! (o l'ou com balla)

Ara que es feia la calma,
ara que res no es movia,
torna el Vendrell i ens empalma
un xut de sobirania.

A l'Artur promet ventura,
abandonant el Montilla,
si s'apunta a l'aventura
de conquerir la Bastilla.

Ara que el Paisley i el Gerry
estan a partir un pinyó
i al Quebec no hi ha qui cregui
en la separació,

es fan valents els d'Esquerra
amb l'autodeterminació.
Ben segur que algú l'esguerra
amb tanta tribulació.

Si de cas Madrid la talla
(l'empenta de l'Estatut),
aquí mirem l'ou com balla
sobre un sortidor eixut.

Ara que el nostre aeroport
ja feia volar avions,
congriant amb molta sort
esperances i il-lusions,

tornen tossuts els d'Esquerra
a volar pel seu cantó
malgrat porti a la desferra
i ens pugui costar un colló.

Són com són, els pobrissons,
disposats sempre a l'acció,
rebecs com els nodrissons
quan no se'ls para atenció.

La gent no veu l'ou com balla.
Veu que no salten espurnes,
s'avorreix i ja badalla
abans de tornar a les urnes.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9