Escoltant Llach després de tornar d'urgències


Box catorze, box quinze,
box setze.
A cada capçal la mateixa divisa:
buit, aire, oxigen.
La mà presonera dins un manyoc
de records,
arrapada a la pal-lidesa
dels ulls i de la llum
que ressonen en el degoteig
monòton del drenatge.
Monitors espurnejant
en la foscor total d'alguna estança.
Mirades perdudes,
clavades al sostre.
Si em faig vell en les paraules,
per favor tanqueu la porta
i deixeu-me en l'enyorança
d'una veu que ja s'apaga.
Box disset,
box divuit, box dinou.
Compto les passes i sento que la vida
pausadament s'allunya tant com s'apropa.


C.A.

Comentaris

Cesc Amat ha dit…
Que maca pare. Una abraçada,

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu