Soroll

Per fer frontal soroll i a la crispació continuada entorn del tema Chaos, podria tapar-me les orelles i esperar que escampi. Però prefereixo no fer el desentès :

- És sorprenent l’actitud de fons condescendent d’alguns sectors dits catalanistes, i fins nacionalistes, amb l’ofensiva del PP, com si la cosa no anés amb ells, equiparant els mètodes del PP amb els del Govern del PSOE. No són de cap manera equivalents. El PP va emprendre una estratègia de recuperació del poder, després de perdre les últimes eleccions generals, que no dubta a posar en qüestió els fonaments de l’Estat: manipulació del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional; deslegitimació sistemàtica de l’Executiu, recorrent a fórmules indignes d’utilització partidista dels sentiments de les víctimes del terrorisme, acollint els sectors més ultradretans i anticonstitucionals; bloqueig de la major part d’iniciatives del Legislatiu (Estatuts que no li interessen, lleis de caire social i de reconeixement de drets individuals...). No s’hi val fer veure que tots són iguals i que en aquestes contrades l’assumpte no va amb nosaltres. Mai com ara, després de la recuperació de la democràcia, les institucions de l’Estat no havien patit un assetjament com aquest. En un altre nivell, la corrupció o la instrumentalització ilegal de determinats mitjans de l’Estat (cas dels GAL al final de l’era González) compten, com s´ha demostrat, amb mecanismes de reacció social, judicial i política que tornen les coses al seu lloc. En canvi, aquest atac frontal a les institucions de l’Estat podria tenir conseqüències letals perquè pretén buidar els ressorts interns del seu funcionament democràtic, començant per la desmotivació dels ciutadans i per la recuperació de frontismes populistes de tan infausta memòria en aquest país.

- El Govern no hauria de caure en la provocació, en el recurs a desqualificacions de la mateixa naturalesa; aquesta és la trampa que li ha parat el PP. Tot i reconèixer-li el dret a defensar-se d’aquest atac, hauria de buscar sobretot la manera de fer arribar a l’opinió pública, prescindint i passant per sobre dels falsejaments de què és objecte, l ‘explicació, l’exposició motivada del que fa. En el cas Chaos, tot el que s’ha de dir ja està dit en la Interlocutòria del Jutjat Central de Vigilància Penitenciària : " El model d’execució de la Sentència de condemna proposat per la Junta de Tractament del centre penitenciari de l’intern no constitueix cap benefici penitenciari... No pot obviar-se que l’Estat de dret no pot renunciar a l’aplicació de disposicions legals que trobin els seus fonaments en els principis d’humanitat i en el ple respecte al dret a la vida, inclús en aquells que no van respectar la dels altres; aquesta és l’autèntica grandesa de l’Estat de dret i sens dubte una conquesta de la nostra civilització". No cal estendre’s per tant en raons humanitàries que explicades fora de context poden crear confusió. Les raons són estrictament legals, i els ciutadans són prou madurs per entendre que a través del respecte a la legalitat actuen objectivament els aspectes polítics i humanitaris que hi van associats. No s’hauria de perdre la confiança en la majoria d’edat i la maduresa crítica d’una gran part de la població a tota Espanya que veu les intencions del PP. Els sorolls de les manifestacions del PP tenen els decibels comptats. Són els que són: molt pocs els que han orquestrat l’atac contra les institucions de l’Estat, encara que amb enganys i males arts logrin sumar als seus aldarulls molta gent de bona fe.