Set

Tàpies

"L'aigua que fuig, és sols la meva set?"
(Maria-Mercè Marçal)

"Como el agua que de la sed se aparta,
o el pan del hambre por igual ahora
(que yo sed y hambre, y ellos agua y pan)"
(Carlos Germán Belli)



Què esdevindrà la set si l’aigua és fosa?
Què mantindrà la fam sense l’espiga?
On pararà l’amor si el bes s’enyora?
Què guanyarà la mort sense la vida?

Hi ha sempre algun ressò que s’empenyora
conservant el record de l’aura antiga,
com un corrent profund que ens agombola
anant del pur deler a la font viva.

Doncs l’aigua vol la set tot just adolla
i el pa espera les mans que el facin llesca,
mentre el desig a poc a poc avança
entre l’impuls primer que no el sadolla
i el pas asserenat de treva en treva,
podrint-se en el ferment de la mancança.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Ferida oberta

Contra la por