Debat bis


Del segon debat (que en bona part va ser repetició dels arguments del primer, llevat potser de l'esforç de Zapatero per distanciar-se amb una bateria de propostes concretes), caço al vol dos compromisos: el de Zapatero al parlar de política de seguretat, en el sentit de comprometre’s solemnement a donar suport al Govern en matèria de terrorisme, sense condicions, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, és a dir, també en el cas que Rajoy sigui el nou president de Govern; i el de Rajoy en la declaració final, a l’afirmar amb to solemne que no voldrà que la pròxima legislatura sigui de tensió (encara que no va aclarir si això es donaria només si ell guanyés el govern; si s'entengués amb aquesta condició, més que un compromís hi hauríem de veure una amenaça, la de la continuació de la crispació). El compromís de Zapatero no tindrem ocasió de verificar-lo si continua ell mateix sent el president del Govern. De tota manera, està en la lína del que va practicar quan estava a l’oposició, mentre que el PP sempre s’ha quedat sol al Congrés en les resolucions pactades sobre la matèria en aquesta legislatura passada. Però això de donar suport sense condicions a un hipotètic Govern del PP sona una mica fort, si es té en compte que la complexitat que es pot desencadenar amb el final d’ETA, anunciat o no, reconegut o no, com a situació de fet, exigirà respostes en diferents fronts sobre els que convindrà pactar les condicions de la millor sortida en cada moment. El compromís positiu de Rajoy, de no continuar amb una altra legislatura de tensió, només el podrem verificar si perd les eleccions, i si ell mateix, o el seu substitut al PP, canvien l’estratègia de la crispació que van posar en marxa el març de 2004 i que no han deixat d’ationar. Si és sincer amb aquest compromís positiu i perd les eleccions, probablement Rajoy es veurà obligat a deixar el lideratgte del PP, ja que no sembla que la direcció de fons del partit, aznarista, vagi en el mateix sentit, sinó en el sentit contrari, de continuar amb la crispació. Sigui com sigui, sincer o no, em costa de veure quatre anys més a Rajoy en la mateixa tessitura d'enfrontament sistemàtic amb el Govern; segur que ja tenen previst un substitut.
D'altra banda, Rajoy pot estar tranquil. Si la seva nena, de la que aviat se n'editaran novel-les, neix i creix a Catalunya, quan entri en una botiga que posi "Mobles i decoració", per exemple, sabrà de seguida de què es tracta, i per suposat que també sabrà parlar castellà i es podrà dirigir al dependent amb la llengua que li sembli. I per saber quina va ser la primera pregunta que Rajoy va dirigir a Zapatero al Congrés, si es referia a l'Iva o als ministeris i funcionaris, només cal veure l'acta d'aquell dia per verificar-ho. De vegades sembla que ens prenguin per tontos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?