La incerta glòria de Josep Benet

Catòlic militant al bàndol republicà, amb només divuit anys, sotmès a les més dures contradiccions per aquest fet, abans, durant i després de la guerra, Josep Benet és de la fusta d’en Cruells i en Soleràs, els protagonistes de la memorable novel.la de Joan Sales, "Incerta Glòria". Com en Soleràs, estava convençut de la dignitat dels vençuts, dels crucificats: ens el podríem imaginar “doblegat sota un pes, el de la creu, marxant davant nostre, vençut entre els vençuts, com mostrant-nos el camí del fracàs; solidari de tots els dolors, de totes les derrotes, de totes les vergonyes”. Però com en Cruells, creia que cal administrar la misèria dels nostres mitjans, perquè “sigui quina sigui la nostra misèria, la vida és immensa”. Entre la creu i la felicitat. Per això lluità tota la seva vida, per recuperar la dignitat dels vençuts i participar en la reconstrució de les institucions i les persones (de “constructor de somnis”, el va qualificar la Montserrat Roig).

Convençut també, fins al límit de les seves possibilitats, de les petites o grans veritats que anava descobrint a partir de la seva experiència i de la seva tasca com advocat, historiador i activista cultural, social i polític, el seu posicionament va desfermar serioses respostes pel judici tan dur que havia fet de la figura d’en Tarradellas, de les que va creure oportú defensar-se’n (veure aquesta extensa ressenya del seu llibre “En defensa pròpia”, del 2003). Benet ha resistit com un roure rígid totes les ventades, conscient que la glòria, sempre incerta, només pot ser pòstuma. Descansi en pau.