El bolero d'ambrosio

“Lo que propone usted es, con perdón, la carabina de Ambrosio
(Rajoy al Parlament, el 15/01/07, dirigint-se a Zapatero en el debat sobre terrorisme)

Rajoy el destripador,
bregat en pistola i daga,
es vanta de ser el millor
d’aquest cantó de la barra.
Ensuma el canó de l’arma,
ensenya les cartutxeres
i acariciant la bala
dispara quan menys t’ho esperes

Rajoy el destripador,
altrament dit mariano,
té el gallet engrescador
pels gustos del seu comando.
Escup insults i amenaça,
arma bronca a gratcient
i el licor li fa bocassa
regalimant d’aiguardent.

A l’altre extrem de la barra,
prenent-se un whisky amb glaçons,
carrabina sense bala
carregada d’ametllons,
hi ha l’ambrosio desarmat,
altrament dit zapatero,
que es distreu del que ha escoltat
seguint la veu d’un bolero:
“Se nos va acabando el trago
sin saber qué es lo que hago,
si contengo mis instintos
o jamás te dejo ir”.

Mirant-se l’ambrosio amb ira,
s’acosta el rajoy, se’n riu,
i agafant la carrabina,
enfotent-se’n, va i li diu:
“Déjate de cañamones
y si aún tienes cojones
vámonos los dos a una
al bosque de batasuna”.
L'ambrosio s’acaba el whisky,
s’aixeca del tamboret
i encarant-se amb aquell quinqui
li cantusseja fluixet:
“Mi rifle baila un bolero,
como que soy zapatero,
y tus bravatas, mariano,
te las metes por el ano”.

C. A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Ferida oberta

Contra la por