Parlar i escriure


En la important entrevista que li var fer The Paris Review , comentada a El País d'ahir, l'escriptor Javier Marías citava Proust :"escriure no és conèixer, sinó reconèixer". I afegia :"Potser escric perquè escriure és una forma de pensar que no té rival, una forma molt activa de pensar". Si això és escriure, pensava jo, parlar no deu ser una cosa gaire diferent, un exercici per buscar les paraules adequades al que es vol dir, tornar a conèixer el que en un primer moment apareix o és suggerit pel coneixement, matisar-ho, filtrar-ho, confrontar-ho amb qui escolta i qui respon; un exercici, en definitiva, de respecte i de reconeixement recíproc. "Dia-logos": la paraula que discorre entre dos pols que es nodreixen mútuament, amb tensió però també amb sentit.
Ahir al Parlament Rajoy va perdre els papers, el sentit del parlar, del llegir, de l'escruire, i del respecte a l'adversari. No es va limitar a retreure un error a l'adversari, volia humiliar-lo, fondre´l, que no existís políticament, i en aquest excés pesava com el plom la falta del mínim reconeixement de la realitat: si els terroristes no posen bombes, és que s'està fent el que ells volen, i si en posen és que no s'està fent el que volen, va dir. El que vindria a significar que quan no hi ha atemptats hem de patir igual o més perquè s'està complint la voluntat dels terroristes, i quan n'hi ha, podem estar més tranquils perquè no cedim a la seva voluntat: ergo el que convé és que n'hi hagi, d'atemptats. En què pensava Rajoy quan escrivia el seu discurs? No en proposar una modificació de la política antiterrorista que aplegués aportacions noves, sinó en desacreditar qualsevol política antiterrorista que pugui adoptar el Govern, ara o en el futur. Un pensament fora de la realitat i, a més, excloent, que pot suscitar temporalment adhesions i fins fanatismes, però que en realitat és un monstre agressiu amb peus de fang que no parla ni pensa, només llença exabruptes. La prova: novament es va quedar sol, al marge de la recerca del consens admesa per tots els altres partits.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9