Una llum en la dissort

Moltes vegades les connexions en directe al peu del carrer dels media per donar fe d’un esdeveniment i copsar l’ambient entre la gent del carrer pel que ha passat són d’una vulgaritat insoportable, quasi tothom es dedica a repetir quatre tòpics sense el mínim d’interès, i em fan pensar què coi hi fan allà perdent temps i economia, sense afegir res de vàlid a la notícia. Però avui, a les 9 del matí, al programa del matí de l’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio, se m’ha posat la pell de gallina i el cor se m’ha encongit escoltant el testimoni d’una noia, la Mercè, víctima de l’explosió de gas d’aquest matí al bloc on viu, Avinguda Porta Diagonal nº 36 de Cornellà, a conseqüència de la qual ha mort una nena de dos anys. En la connexió en directe la Mercè, entre sanglots, conservant prou serenitat per explicar sense traves ni divagacions l’experiència que estava vivint, ens ha portat al centre mateix de la desgràcia, de la dissort inesperada: despertada per l’explosió, de primer li ha semblat que el que passava era un somni, s’ha tornat a posar al llit i immediatament s’ha adonat que allò era real, mig pis havia volat, els electrodomèstics no hi eren, volia trucar i res no funcionava, per uns moments ha pensat on eren els seus dos fills, fins que ha recordat, i n´ha donat gràcies, que s’havien quedat a dormir a casa dels seus pares perquè ahir havien tingut un sopar, el seu marit l’ha cridada des de la cuina on havia anat a fer un cafè i amb penes i treballs, esquivant les flames que pujaven pel forat de l’ascensor, han pogut sortir al carrer per la finestra de l’habitació dels nens. La Mercè parlava emocionada dels veïns del setè que havien perdut la filla, i dels altres veïns dels blocs del costat que havien anat a ajudar-los, entre ells l’alcalde i la seva dona que viuen molt a prop.

Un extraordinari document sonor que honra els professionals que l’han fet possible. He pensat en el que deuen passar les persones que com la Mercè es troben de sobte al mig d’una tragèdia com aquesta, d’un accident, d’una catàstrofe natural, d’un fet de guerra o d’un acte terrorista. Pensava que la solidaritat existeix, que ningú pot deixar de vibrar d’emoció en aquestes profunditats del dolor, que aquesta connectivitat humana per força ha de ser font de creació i de superació, que això és el que de veritat ens fa madurar, el que ens fa veure una llum en tota dissort.