Escala de notícies

Com una cascada de despropòsits, llegeixo al diari que Stanislaw Wielgus, designat pel Vaticà per ocupar l’Arquebistat de Varsòvia, va ser confident de la policia secreta del règim comunista durant més de vint anys. Que a Alemanya els representants del comitè d’empresa de la Volkswagen es deixaven comprar, mitjançant viatges i prostitutes, amb viagra inclosa, perquè tiressin endavant els plans empresarials que necessitaven l’acord del sector social. I que a Girona un advocat va posar punt final a la seva peculiar celebració de cap d’any escalant amb un tot terreny les escales de la catedral que en van sortir malparades. Semblaria que un arquebisbe està per defensar la llibertat dels seus fidels i companys sota un règim de dictadura feroçment anticatòlica, un comitè d’empresa per defensar els drets dels treballadors, i una escala, noble com la de la catedral de Girona, per pujar-hi i baixar-hi tranquil-lament sota la llum de la lluna el primer dia de l’any. Però no: el bisbe catòlic es ven, el comitè d’empresa es compra i l’escala es converteix en autopista. Posats a graduar aquest escalonat, podríem dir que l’escalada de Girona és la metàfora de la baixada als inferns del bisbe de Varsòvia i de la pujada al cel del comitè d’empresa de la Volkswagen.

En una altra escala, llegeixo el que diu J. Rifkin, president de la Fundació sobre Tendències Econòmiques de Washington, que en la gran era de la urbanització hem aïllat la raça humana de la resta del món natural, i que en la pròxima fase de la història humana haurem de trobar la manera de reintegrar-nos a la resta de la Terra vivent si volem preservar la nostra espècie i conservar el planeta per les altres criatures. I llegeixo, per acabar, que uns investigadors britànics demanen permís a les autoritats angleses per obtenir embrions híbrids humans-animals mitjançant la inserció del nucli d’una cèl-lula humana dins un òvul de vaca prèviament desnucleïtzat, de manera que l’ADN del teixit resultant seria humà en un 99% i de vaca en un 1%. Perplex, penso que per aquesta via més que preservar l’espècie el que farem serà convertir-nos en una espècie diferent, part humana, part vacuna. Aquí no hi ha metàfora que valgui: a mi que m’esborrin d’un futur on en comptes de parlar de la vaca cega i de l’homo sapiens es parlarà de la vaca sàvia i de l’home de la mala llet. En aquesta escala, sempre hi haurà una notícia pitjor.