Què direm d'en Raimon que no ens hagi dit en Raimon

Concert d’en Raimon al Monumental de Mataró. Què direm de l’aigua que no ens hagi dit l’aigua. Ara que estem junts direm el que tu saps i nosaltres sabem. T’hem conegut sempre igual, doncs venim d’un silenci antic i molt llarg, de gent sense místics ni grans capitans. Als anys quaranta tots havíem perdut, vam mirar aquesta terra i veles e vents van nostres desigs complir faent camins dubtosos per la mar. Raimon i el seu desig de cançons, de lírica, de denúncia, de sàtira. Desig que és també el nostre. Raimon elegíac, Raimon íntim, Raimon solidari fins a l’extenuació, fins a l’esgotament de la veu. El vigor i la força d’en Raimon treballant-nos el cos i l’esperit durant més de quaranta anys, com els llauradors dels nostres pobles, salvant- nos els mots ben endins del silenci. Raimon fos amb nosaltres, com un puny, al límit de l’edat madura, transformant-nos reposadament el gest i les faccions. És llarga la nit, però continuarem al vent, les mans al vent, el cor al vent, perquè quan s’acosta la nit els teus records ens fan viure.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-societat, sobretot perquè la par
Més informació

Ferida oberta

Imatge
     Fra Angelico   Un dels soldats, però, va travessar el costat amb una llança i, al punt, va sortir-ne sang i aigua (St Joan 19,34)     Ferida oberta   Surt sang i aigua de la ferida oberta, la sang vessada del vas de la sofrença quan ja l’esperit reposa.   Aigua brollant que de la mort retorna al cor de l’home i aspira a saciar la set de tots els temps.   Cletxa desclosa per esberlar la llança ensangonada, ferida guaridora al clos de les mans buides.    "Figura para el regreso de la muerte". Oteiza     Pietat. Oteiza          
Més informació

Contra la por

Imatge
     Anselm Kiefer. Pintures d'aquest autor il.lustren l'obra "L'esperit de l'esperança"  Aquests dies, després de les inundacions a València i del resultat de les eleccions a EE.UU amb la contundent victòria del trumpisme, s’està imposant un estat d’ànim pessimista, com si es tractés de la cristal.lització de les pitjors expectatives covades de fa temps en un clima de desconcert i ressentiment que aboca a la desesperança de molts i a l’antipolítica de la nostàlgia regressiva de molts altres. L’eslògan MAGA de Trump (Make America Great Again), com ha recordat Eduardo Mendieta, professor de la universitat de Pensilvania, és pura i simple antipolítica, la política de la nostàlgia contrària a allò de què tracta la política de veritat, del que podem crear i que per tant és prospectiva, no regressiva ni retroactiva.    La devastació de València per les inundacions, amb pèrdua de vides i danys materials de gran abast, que tant em recorden les inundacions del Val
Més informació