Què direm d'en Raimon que no ens hagi dit en Raimon

Concert d’en Raimon al Monumental de Mataró. Què direm de l’aigua que no ens hagi dit l’aigua. Ara que estem junts direm el que tu saps i nosaltres sabem. T’hem conegut sempre igual, doncs venim d’un silenci antic i molt llarg, de gent sense místics ni grans capitans. Als anys quaranta tots havíem perdut, vam mirar aquesta terra i veles e vents van nostres desigs complir faent camins dubtosos per la mar. Raimon i el seu desig de cançons, de lírica, de denúncia, de sàtira. Desig que és també el nostre. Raimon elegíac, Raimon íntim, Raimon solidari fins a l’extenuació, fins a l’esgotament de la veu. El vigor i la força d’en Raimon treballant-nos el cos i l’esperit durant més de quaranta anys, com els llauradors dels nostres pobles, salvant- nos els mots ben endins del silenci. Raimon fos amb nosaltres, com un puny, al límit de l’edat madura, transformant-nos reposadament el gest i les faccions. És llarga la nit, però continuarem al vent, les mans al vent, el cor al vent, perquè quan s’acosta la nit els teus records ens fan viure.