Fragments

Guinovart : "De nit i de signes"

“Semblava que tot s’hagués transformat, que tot s’hagués fos en una unitat. Tot el que s’havia fragmentat : la casa, el món, la infància, el camí, la remor de les rodes, la set, la por, i aquesta ciutat que emergia de la boira, aquesta aurora vermella i pàl-lida, tot es va fondre de sobte, però no en la memòria o en un quadre, sinó en la percepció instintiva, ardent, dolorosa, de la vida passada” ( Vasili Grossman, “Vida i destí “)

Només fragments
enllà del temps romput,
passes, moments
dispersos a l’atzar
del ja però encara no.

De veu en veu,
de paraula en paraula,
dubten les mans
del contorn de les ombres
que l’hi amaguen la llum.

A cada casa
l’oblit tanca les portes,
però a les finestres
s’enfilen els camins
per conversar amb la nit.

¿Serà tot u,
l’abans i l’urc del mai,
recer de llum
ajaçada al camí
del viu instint de ser ?

C.A.