quadern d'en Cinto Amat

La recopilació de lletres i cançons festives dels grups “El Pont d’Arcalís i les Violines”, que ahir nit vam tenir l’oportunitat d’escoltar al pati de Can Merchal, dins la programació de Les Santes , transpira aquell aire fresc i autèntic de les creacions culturals senzilles i arrelades a l’ànima del poble, en aquest cas dels pobles del Pirineu. Són cançons que celebren la festa i alhora la recreen afegint-hi motius nous, totalment espontanis, contribuint així a l’enriquiment de la tradició oral que la sustenta. Llàstima que aquest procés cultural de celebració i creació ja només pugui ser tema de recopilacions de part d’aquells que estan interessats en salvaguardar-ne la memòria. Les nostres festes, avui, han perdut del tot aquest cercle virtuós de gaudiment i de creació. Ens limitem a repetir actes que en diem festius, els reiterem fins esgotar-los, i som incapaços de recrear-ne els motius lúdics que els hi van donar el sentit original, o de crear-ne i d’afegir-n’hi de nous. Per ai...

D’aquest terrabastall en dius festa ? D’aquest desfici suós enganxat a la pell, d’aquestes esperes, d’aquests creuaments anònims, d’aquest anar esmaperdut, d’aquest tragí levitant, en dius festa ? Ja veig que m'he ficat de quatre potes fins al moll festiu, t’he tocat el voraviu i estàs a punt d’etzibar-me entre cap i coll el programa de festes amb totes les notes. Et servirà de consol, i aturaré el llançament, si et dic que el que vull és que s’acabi el soroll i que comenci la festa ? Fes-te fotre ! Quin cop ! C. A.

Si posem un personatge que ara és agent immobiliari ( “al món de les immobiliàries, la primera impressió que fa un agent és com si únicament fos una actitud, no un ésser viu” ), i que abans havia estat periodista (“El periodista d’esports ”) , que havia viscut i s’havia divorciat de la seva primera dona a Haddam, poc després de perdre un fill de nou anys (“El dia de la independència”), i que actualment a Nova Jersey té una col.laborador tibetà que fa compatible la filosofia budista amb la venda de cases. Si continuem posant que aquest personatge ha votat demòcrata a les dubtoses eleccions del 2000 (“Els Estats Units s’han perdut en la lletra menuda del seu propi contracte ”), que porta una enganxina al parabrises del cotxe que diu “de què serveix Bush?”, que amb el seu inseparable vehicle Suburban (“¿Per què passen tantes coses dins els cotxes? ¿Qué potser són l’única vida interior que ens queda?” ) ens descriu amb tota mena de detalls els petits encants de les carreteres, els rètols...

Sóc dels que cada matí escoltava una estona el Matí de Catalunya Ràdio , sobretot la protagonitzada pels tertulians. Sabia per endavant les respostes que cadascun d’ells donaria a les qüestions que el presentador i director, Antoni Bassas, els suggeria, de tan interioritzades com tenia les posicions que invariablement prenien en tots els temes, d’actualitat o més generals, de país, economia, política, cultura... Es repetien com l’aigua, sabia quin peu calçaven, però sempre hi prestava atenció, segurament perquè sempre aprenia coses noves del conjunt, o si més no perquè en part em confirmaven la meva pròpia opinió (que és el que acostumem a bucar en els media quan llegim o escoltem). Ara l’ Antoni Bassas deixa Els matins . Per alguns sembla que el món informatiu s’acaba, i pateixen i ploren talment com si els hi arrenquessin una crosta . Rosa Cullell , la directora del Consorci, va explicar que la nova etapa del programa s’emprèn amb la intenció de guanyar en pluralitat, no només ide...

No tenim equip però tenim balances . Algú treurà pit cagant-se a les calces. Ens hem fet un tip de patir tardances i ara es veu el quid de les pastes ganses. Ja no som el ric que vol més gaubances, som el burro antic que fluixeja d’anques. Per cosir l’estrip i adobar les nances ens convé un partit de grans aliances. Qui vagi a Madrid demanant finances que aixequi el cosit i ensenyi mancances. Hi haurà algun podrit que mourà recances per burxar amb el dit i exigir quitances. Solbes l’entristit esmola les llances i el Castells fornit assaja les danses. Convergents i Esquerra preparen la guerra: mori el tripartit si no hi ha convit. No tenim equip però tenim balances: a un plat el xerric i a l’altre pitances. C.A.

Quinze immigrants van morir en una pastera que havia salpat d'Alhucemas. Dels deu nens que hi viatjaven, només un es va salvar Què veus enllà del mar, Moisès infant, què miren els teus ullls al fons de l’aigua ? Esclaten al teu front de navegant els horrors i la pols de terra esclava, els cossos oblidats al buc surant com una closca buida en l’hora calma, i en la lluor de la pell tremolant hi clareja l’aurora que ara et salva. Quan estendràs les mans sobre el record, el mar farà camins en els teus somnis, les aigües s’obriran de bat a bat. Per un costat t’encalçarà la mort, i a l’altre et buidaran d’allò que portis per fondre en vedells d’or la llibertat. C.A.

Ramón Jáuregui , coordinador de la ponència sobre laïcitat, afirmà en el darrer Congrés del PSOE que es treballarà per la desaparició progressiva de símbols i litúrgies religioses en edificis públics, però no es suprimiran, de moment, els funerals d’Estat "perquè la laïcitat no té constituïda una litúrgia alternativa” . En altres paraules, es busquen experts en litúrgia íntegrament laica (abstenir-se els especialistes en Rèquiems de qualsevol mena i origen) per substituir els ritus i la parafernàlia religioses en els funerals d’Estat. Per si de cas la meva humil persona mereixés algun dia disfrutar d’un funeral d’Estat (cosa que no ambiciono), aviso des d’ara que prohibeixo terminantment que l’organitzi aquesta comissió de litúrgies substitutives: amb un Kyiri e i un Parenostre ja en tindré ben bé prou. En un altre terreny, que també es podria qualificar de “litúrgia alternativa” en sentit ampli, el terreny del federalisme, la ponència corresponent del Congrés del PSOE sosté ...

La moció de censura contra la Junta del Barça, que no ha prosperat perquè d’acord amb el que preveuen els Estatuts de l’entitat no ha assolit el 66’66 € dels vots emesos (però s´hi ha acostat amb més d’un 60 %, molt superior al 37% contrari a la mateixa) era una moció enverinada, i les conseqüencies del resultat ho evidencien. La Junta queda legitimada per continuar, però en surt tocada amb un vot da càstig molt considerable; els promotors de la moció poden dir que han tingut un resultat excel.lent, però no logren la convocatòria obligada i immediata d’eleccions que era el que volien si hagués prosperat. És a dir, tots perden. I el Barça com institució perd, immers en un període de confusió i de malestar que la moció no resol sinó que augmenta. Més encara, si la moció hagués prosperat tampoc hauria contribuït a apaivagar aquest mal ambient; potser l’hauria exacerbat amb una guerra oberta de candidatures sobre la desfeta d’una Junta expulsada malgrat haver obtingut una representació con...

Dius fills , i el cor se't desboca. Dius mare , i el cos se't transforma. Dius selva , i l'ànima et vola. Tot el que pots dir, ho has parlat a l'ombra. Tot el que has callat, als ulls et retorna. C.A.

Més enllà de les carregoses discussions nacionalistes sobre l’èxit de la selecció espanyola a l’eurocopa, perquè la vivència del joc per als qui ens agrada l’esport és sempre molt més contingent i limitada,i alhora molt més fugaçment profunda, del que volen fer suposar aquest reguitzell d’exaltacions i exclusions absurdes, em quedaria amb tres gestos: el dels porters Iker Casillas i Buffon abans de la tanda de penals, després d’acabar amb empat el partit de quarts de final entre Espanya i Itàlia, abraçant-se al mig del camp, desitjant-se recíprocament la sort que des del punt de vista de la rivalitat estricta havien d’intentar d’apropiar-se en exclusiva, reconeixent en el gest la qualitat superior de l’esport que els unia a través de l’esforç i l’atzar; el de la passada de Cesc a Güiza en el segon gol d’Espanya contra Rússia a la semifinal, clavat a terra amb el peu esquerre, com una esfinx, tocant en sec la pilota amb un lleuger i elegant moviment de l’empenya dreta, fent-la pas...

La p del paper al pal de la proa, la o a l’horitzó, l’olor i el color, la e al cel encès, al vent i les veles, la m a la mà i al mar la memòria, la a ran de l’aigua al pas de la tarda. Posem proa als ports d’olors i colors, esteses les veles, les mans amarades amb el cant de l’aigua: cinc lletres d’escuma jugant amb les ones, mil veus de sirenes als solcs del poema. C.A.

L’agitador de ressentiments en què s’ha convertit el Fernando Savater polític, impulsat pel dubtós progressisme de la UPD (el partit de Rosa Díez ) i engalipant alguns talents literaris com Vargas Llosa , Marina i Alvaro Pombo , acaba de presentar un manifest “Per la llengua comuna” en el que es mostren preocupats per la situació institucional de la llengua castellana, pel suposat assetjament de les llengües cooficials de les Comunitats Autònomes (segurament pensant sobretot en la llengua catalana), i advoquen perquè el castellà sigui l’única llengua de l’Estat quina comprensió es pugui donar per suposada a tots els ciutadans, perquè cap llengua cooficial autonòmica pugui ser la vehicular exclusiva en els plans d’estudi, perquè no s’exigeixi als funcionaris de les autonomies el coneixement de la llengua del territori (el que implica que per a l’atenció als ciutadans de les autonomies hi haurà d’haver personal capacitat per atendre en les dues llengües, sense que calgui que tot funcio...

A alguns ens agrada el futbol perquè, sigui o no cultura (cultura de l’espectacle associada a la cultura de la imatge, que demana extroversió i extensivitat sensorial davant el panorama, per contrast amb la cultura del llibre que exigeix aplicació i intensitat en l’atenció), ens transporta a les passions més viscudes de la infància, passions que després, al llarg dels anys, hem continuat actualitzant com una dramatització successiva d’expectatives, de fracassos i d’èxits, sempre relatius. Vistos els resultats desastrosos que sovint obtenim quan l'exercitem des de zones suposadament cerebrals, més ens valdria exercitar la intel-ligència dels peus , o la que exigeix qualsevol altre esport amb l’acoblament del cos i la ment . Així doncs, aquests dies de crisi, de pluges i sol, mentre corre la pilota de l’eurocopa de seleccions, molts seguidors del Barça hem rebut amb una mena d’escepticisme expectant, o d’expectació escèptica, la designació de Pep Guardiola com entrenador de...

Els militants d’ ERC practiquen el que algun autor ( Amarthia Sen , “Cómo comprender la identidad” a “Identidad y violencia”, Ed Katz 2007, pp 43-68) defineix com a “filiació singular”, és a dir, l’assumpció de la independència com a factor determinant de la identitat política, fonamentada en la prioritat de Catalunya com a comunitat pròpia. Des d’aquest punt de vista, l’acció política d’ ERC hauria de comportar una forta unitat de criteris entorn del contingut de la proposta independentista i de l’estratègia de l’acció política, encara més tractant-se d’un partit d’implantació relativa i amb perspectives de creixement quantitatiu i qualitatiu. Contràriament, les divergències posades de relleu al seu darrer Congrés han fet que es tanqués en fals, deixant més interrogants oberts que els que havien portat a la seva convocatòria, produint reaccions i anàlisis confegides entre la perplexitat i les ganes de recuperar la il.lusió malmesa . La nova executiva monocolor de Puigcercós e...

Els batents destenyits d’aquesta porta, iguals ara que fa una pila d’anys, em retornen al joc de primera hora, al carrer de La Serra, als peus d’infant rebotent amb l’empenya la pilota, marcant milers de gols de casa estant, com si en l’anar i venir de cada volta temptés l’encert i l’èxit dels més grans. Quan de vegades s'obria el portal, ullava al dedins els cups i la premsa. Jugava tothora, fins que la mare em duia el berenar de pa amb oli i sal: llavors retenia el joc i la fressa, amb gust d'oli i goma omplint-me la cara. C.A.

En el darrer llibre de narracions de Biel Mesquida ( “Acrollam” , Abril 2008, Empúries ) hi ha dues referències que donen la clau del notable treball d’estil i de contingut del llibre mateix. La primera, és una cita de Cortázar (p.158): “un relato literario recorta un fragmento de la realidad, fijándolo con determinados límites pero de manera tal que ese recorte actúe como una explosión que abre de par en par una realidad mucho más amplia” . I la segona, uns consells d’un dels personatges, professora de literatura, dirigits a la seva alumna (p.179): “cada frase hauria de ser una aventura que contàs aventures lluny del clixé i dels mots desgastats. O fer servir aquests desgasts per dir altres coses: sentiments inoïts, dolçors sentides, dolors vibrants, sonoritats sensorials que escarrufin el lector, que el sorprenguin, que l’enlluernin, que li omplin la boca de sabors, que l’amarin de serenitat o que l’enrampin, talment calfreds per l’espinada”. "Acrollam” retalla fragments de l...

La recent sentència del Tribunal Constitucional confirmant que no hi ha vulneració dels principis d’igualtat i de culpabilitat en el fet que el Codi Penal estableixi una pena més greu per a l’home que per a la dona en els actes d’agressió dins l’àmbit de convivència matrimonial, i de relació de parella en general, se situa en la constatació de la situació de desigualtat objectiva que aquest àmbit matrimonial i de relació de parella, present o passada, ha vingut generant en perjudici de la dona. Així, segons la sentència, el que es sanciona amb una pena més greu no és el fet de pertànyer al grup masculí, ni es parteix de la simple presumpció que l’home, pel fet de ser-ho, ha d’assumir una major responsabilitat penal justificada per la major agressivitat del seu gènere, sinó que el que es sanciona és l’aprofitament conscient per part d'un subjecte masculí concret de la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones en els àmbits de relació de parella....

De fa un temps, ens estem donant una quantitat de bufetades a nosaltres mateixos que fa feredat. Només cal veure el tema de l’aigua i de la sequera : ens hem barallat a canonades per si un transvasament sí o un transvasament no, i sort que aquesta pugna absurda, lliurada i perllongada sota les pluges més abundants dels darrers trenta anys, ha acabat ambs uns quants ruixats que ens han omplert els embassaments i ens han deixat el garrot i l’amenaça penjats dels núvols. O el tema dels cuiners: a un cantó dels fogons, la cuina tecnoemocional , a l’altre, la cuina cent per cent ecològica, sense trampes ni additius, i al mig, nosaltres, els comensals, que per una menudalla il-lustrada en qualsevol carta de restaurant d’última hora paguem en un àpat el que els nostres pares no haurien pagat durant tot un any (fins aquí ens ha portat, de moment, la devoció per la cultura gastronòmica). O l’assumpte d’ Esquerra Republicana , amb la lluita interna de quatre candidatures (l’oficial, la dels cal...

El robot Phoenix a la superfície de Mart ¿Véns de l’abisme o d’un cel insondable, Bellesa ?... Portes en la mirada l’aurora i el crepuscle. ( Baudelaire , “Himne a la Bellesa”, traducció de Jordi Llovet ) Dempeus sobre les cendres que et fan viure, Fènix, erta en la llum crepuscular, escrutes el temps i l’hora soliua, palpes l’espai ignot, amenaçant, com si et xuclés el fons d’un altre abisme, el ressò soterrat d’un altre mar insondable, sense platja ni riba, d’ones foses dins ombres siderals. Fènix, el teu destí és buscar sempre un altre lloc on enterrar el record del que vas ser, cercar de nou l’aurora i la immortal Bellesa a les palpentes, cremar el desig antic en el foc nou per veure el que el teu ull encara ignora. C.A

Jacques Callot: Les Bohémiens en marche Ara que la política d’immigració del govern Berlusconi ationa les accions vandàliques contra els grups d’ètnia gitana al barri Ponticelli de Nàpols i altres barris de Roma, ens cal denunciar els fets com atemptatoris de la dignitat humana i treballar perquè se'ls canviï “l’imperi familiar de tenebres futures” per un imperi nou de llibertat i de respecte social, i perquè Cíbele , la dea de la terra i de la fecunditat dels camps, els continuï protegint: Gitanos de viatge La profètica tribu de ninetes ardents ahir es va posar en marxa, amb els nens a l’esquena, o oferint a llur gana espantosa el tresor sempre a punt de les mamelles toves. Els homes van a peu, amb les armes lluents, a frec dels carruatges on s’apilen els seus, deixant vagar pel cel els ulls afeixugats per la nostàlgia trista de quimeres absents. Al fons del seu amagatall terrós, el grill rebla el seu cant en veient-los passar; Cíbele, que els estima, augmenta la collita, ...