Poema

La p del paper
al pal de la proa,
la o a l’horitzó,
l’olor i el color,
la e al cel encès,
al vent i les veles,
la m a la mà
i al mar la memòria,
la a ran de l’aigua
al pas de la tarda.

Posem proa als ports
d’olors i colors,
esteses les veles,
les mans amarades
amb el cant de l’aigua:
cinc lletres d’escuma
jugant amb les ones,
mil veus de sirenes
als solcs del poema.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rebel.lió?

Perduts

Secularitzar l’independentisme