Poema

La p del paper
al pal de la proa,
la o a l’horitzó,
l’olor i el color,
la e al cel encès,
al vent i les veles,
la m a la mà
i al mar la memòria,
la a ran de l’aigua
al pas de la tarda.

Posem proa als ports
d’olors i colors,
esteses les veles,
les mans amarades
amb el cant de l’aigua:
cinc lletres d’escuma
jugant amb les ones,
mil veus de sirenes
als solcs del poema.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu