quadern d'en Cinto Amat

Dins de l’actual marc constitucional, i partint precisament dels articles 147 a 150 de la Constitució, hi ha marge per a plantejar amb garanties una redistribució de poder, que tingui en compte tant l’indespensable rigor jurídic com, sobretot, la voluntat política de pactar un ventall ampli i profund de competències, compatible amb una interpretació constitucional oberta que d’una vegada doni pas a un Estat realment descentralitzat políticament, de tall federal. Vull creure que amb aquesta intenció els ponents de la reforma van emmotllar tot el seu esforç i dedicació, seguint en molts punts les orientacions traçades per l’Institut d’Estudis Autonòmics en la definició i àmbit de les competències. Per això ara sorprèn que s’hagi pogut arribar a un atzucac, recorrent els uns a drets històrics de discutible operativitat tècnica, i reaccionant els altres potser de forma desmesurada, jugant tots plegats al tot o res i menystenint el treball previ de la ponència. Les costures de la Constituci...

Atenent als aspectes analitzats en els posts anteriors, es podrien derivar, amb tota la provisionalitat que es vulgui, les següents conclusions : A) Els Drets Històrics tenen ple sentit en el bloc legal constitucional, i donen joc no només als territoris forals del País Basc i Navarra, en el que es refereix a l’actualització de les seves institucions i organitzacions històriques, sinó també a d’altres Comunitats Autònomes, tant pel que fa a la conservació, manteniment i actualització del dret civil propi, com pel que fa (en el cas de Catalunya específicament, i als altres territoris de la Corona d’Aragó) al reconeixement del fet diferencial originari , previ a la Constitució, assentat sobre una llengua pròpia i un territori. En aquest últim sentit, i aplicat al País Basc, l’exploració doctrinal de Miguel Herrero i d’Ernest Lluch pot ser particularment útil a l´hora de concretar un enganxall amb el bloc de constitucionalitat. B) D’aquesta constatació no es dedueix ni un contingu...

L’aportació de Miguel Herrero de Miñón. A part dels fonaments legislatius, convé tenir en compte la doctrina elaborada entorn dels Drets Històrics, i en aquest sentit qui més s’ha preocupat per definir-los jurídicament ha estat qui fou ponent constitucional, Miguel Herrero de Miñón . Segons ell, es tracta de drets existencials que tenen la seva analogia en els drets de la personalitat (per exemple, en el dret sobre el propi cos); per això no encaixen en la definició dels drets subjectius sinó que són "la irradiació jurídicament rellevant d’una identitat de la que ningú, ni un mateix, pot disposar-ne sense deixar d’existir" . El mateix Herrero de Miñón ha dedicat notables esforços doctrinals a explorar la via de la Disposició Addicional Primera de la Constitució com una forma de solucionar definitivament el greu problema de la incorporació del País Basc al bloc legal constitucional. Del seu treball divulagatiu en destacaria els següents punts: - L’11/11/1997 parlava de "...

La consellera d’Interior, Montserrat Tura, s’ha referit als incidents de les festes de Gràcia posant, una vegada més, les coses al seu lloc : convida a replantejar-nos les formes de diversió nocturna perquè no es desenvolupi una tipologia de "diversió artificial" . Hi ha, diu, "un model de temps lliure vinculat a això que entre tots hem posat de moda i hem ajudat a popularitzar". En aquest "model" està el "quid" de la qüestió, i no en la pretensió de millorar la qualitat dels actes de la festa perquè el grau de violència disminueixi. La qualitat és el que menys importa als brètols disposats a desfermar aldarulls i a passar a majors amb qualsevol pretext. Rebaixar la circulació d’alcohol és necessari però segurament insuficient. La Tura afronta el problema i destapa el concepte: "diversió artificial". I què és aixó? I en què consisteix això que "entre tots hem posat de moda i hem ajudat a popularitzar?". Tindrà alguna cosa ...

Davant el terrabastall originat per l’apel.lació, a darrera hora, als Drets Històrics per part d’ ERC i de CiU per a determinar i assegurar amb el caràcter d’exclusives un seguit de competències dins el nou Estatut, hom no pot sinó interrogar-se sobre les raons d’aquest plantejament per esbrinar-ne la viabilitat o, si més no, els fonaments que expliquen la seva importància, en un o altre sentit, en aquest tombant de les negociacions. La Constitució es refereix als "Drets Històrics" en dues ocasions: - Explícitament, a la Disposició Addicional Primera : "La Constitució empara i respecta el drets històrics dels territoris forals. L’actualització general d’aquest règim foral es portarà a terme, en el seu cas, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d’Autonomia". - Implícitament, dins el T.VIII, concretament a l’article 149.1.8, quan en definir la competència exclusiva de l’Estat en matèria de legislació civil afegeix : "sens perjudici de la conse...

Thomas Mann és un dels escriptors més imponents del S.XX europeu, i potser el que més va desitjar, després de patir les dues guerres mundials, la construcció d’Europa com una realitat cultural i política. Va reflectir magistralment l’atmosfera d’un món que periclitava i d’un altre que apuntava borrosament a l’horitzó, amb densos presagis de guerra i destrucció, a la seva obra senyera ,"La muntanya màgica". Home cultíssim i ponderat, va mantenir durant tota la vida, probablement amb molt de patiment personal, una fructífera relació creadora entre la seva condició bisexual (que els quaderns personals apareguts després de morir van confirmar plenament) i la seva obra literària. "Mort a Venècia" ho diu tot en aquest sentit, com també la complexitat de les relacions del protagonista Hans Castorp a "La muntanya màgica". D’aquesta relació tensa en neix la percepció de la bellesa com a art que demana convertir-se en expressió escrita. En el límit del desig eròtic ...

La meva filla Elena ha passat unes setmanes a El Salvador, en una estada a la Universitat Centroamericana "José Simeón Cañas", i col·laborant en una fundació escolar. Terra de "la gran pesadumbre en la arboleda " on perdura el record dels assassinats Monseñor Romero, Julia Elba, Celina, i els jesuïtes Ignacio Ellacuría, Joaquín López, Amando López, Ignacio Martín-Baró, Segundo Montes i Juan Ramón Moreno. Transcric literalment la seva experiència en la mateixa llengua que la va vehicular i que indefectiblement se li fa necessària, com la mirada als ulls, a l’hora d’expressar-la: "El Salvador es el país más pequeño de Centroamérica, por eso lo llaman el Pulgarcito de América. Un país fascinante con multitud de cosas interesantes para ver y descubrir: sus volcanes, las ruinas mayas, las iglesias coloniales, los mercados nativos y, como no, su gente, siempre tan abierta, cálida y humilde. Los salvadoreños son aproximadamente unos seis millones, con el gran mesti...

Des del coll de la Seigne Llacs de Forclaz Una sortida d'una setmana als Alps francesos de la Savoia (més exactament a la regió de la Tarentaise) ens ha permès de combinar la visió espectacular del paisatge alpí amb les senzilles mostres d'art barroc en moltes de les esglesioles de la mateixa zona. Art per fora, art per dins. Els pobladors del segle disset en aquestes contrades, que llavors devien ser minúsculs llogarets perduts, d'on van sortir els anònims artistes escultors influenciats per les manifestacions de la veïna Itàlia, trobaven a l'interior de les esglésies farcides de colors vius, d'imatges, de vegetació recargolada sobre columnes de fusta retorçades, allò que la naturalesa hostil els negava al defora, i també el que el fred i insípid calvinisme (Ginebra es troba a poca distància de la zona) els volia prendre de la seva secular tradició cristiana, la mediació de les seves creences (de moltes de les quals ara en diríem, raonadament, supersticions) a tra...

El laberint de l'Estatut Continua el viacrucis de la política catalana. Vuitena estació : Els partits presenten les esmenes. Després de quasi un any i mig de discutir, com que l’estiu ha arribat i la calorada apreta i no ajuda a pensar, perquè algú (no se sap qui) ho arregli durant les vacances, els partits han presentat les esmenes a l’Estatut en forma de carta als Reis : PP, 198 esmenes i una a la totalitat. IC, 49 esmenes i una per la laïcitat. ERC, 50 esmenes i una per l’autodeterminació en el preàmbul. CiU, 165 esmenes i una pel Concert (econòmic) PSC, 92 esmenes i una per la llei electoral. Total, 554 esmenes i una bona marejada estatutària. Demanem que els Reis separin el gra de la palla i els deixin el que més convingui, si s’han portat bé. I si no, que els omplin de carbó. Amb aquest piló d’esmenes, honorables saberuts, afegiu moltes més penes als dolors de l’Estatut. Novena estació : Convergents i Republicans es troben amb els drets històrics Els republicans ajuden el...

Ja era hora. (I) ETA que en prengui nota.

Juliana i Semproniana, lliureu-nos de tots els plagis, salveu-nos d'aquesta flama com dels temibles naufragis. Torneu-nos aviat la calma i a qui amenaci explosió doneu-li un bon cop de palma perquè li soni el llautó. Deixebles de Sant Cugat, excelses dames d'Iluro, perdoneu-nos el pecat de ser més burros que el suro al veure coms uns orats el vostre pubis senzill, i tots els plaers sagrats, dins un senyal de perill.

Benslama és conscient que aquest concepte de “desesper de les masses” no és un concepte sòcio-polític homologable, però conté una funcionalitat prou clara des del punt de vista del fracàs de la subjectivitat respecte de les seves representacions identitàries, del propi criteri de veritat. Per aquest mateix procés de “cesura” ha passat l’Occident als inicis de la modernitat, amb la pèrdua de la funció de mediació del llenguatge pel que fa a les representacions que s’havien tingut per immutables durant els segles anteriors, però el que determina la condició del subjecte modern a Europa és que amb aquesta ruptura es va produir una reinvenció de la funció de mediació del llenguatge, sobretot en el camp polític. En el terreny de l’islamisme, en canvi, el context és totalment diferent. La invenció del subjecte modern a Europa és el resultat d’una llarga gestació històrica, puntejada per mutacions i crisis múltiples al llarg de segles; des del Renaixement, en tots els camps de la civil...

Fethi Benslama Aquests dies es donen explicacions de tota mena sobre el fenòmen del terrorisme islamista, buscant alguna raó que ens ajudi a entendre’l en les seves causes, i que per tant ens ajudi també a prevenir-lo i eradicar-lo. Una aportació que trobo que val la pena subratllar en aquest moment, des de l’òptica de la psicoanàlisi, és la del profesor de la Universitat de Paris VII, el tunisià Fethi Benslama , amb la seva obra " La psychanalyse à l’épreuve de l’Islam” (2002), un intent de sotmetre la religió de l’Alcorà a les raons de l’inconscient, tal com va fer Freud amb el Judaïsme i el Cristianisme. Les causes d’aquest terrorisme es troben parcialment exposades, pels sociòlegs i els politòlegs fonamentalment, atenent als conflictes en presència, sobretot els conflictes bèl-lics, i a la història política i de les categories socials i religioses en els països islàmics. Completant aquestes explicacions, l’aportació de F.Benslama apunta a la traducció de la crisi de l’Islam ...

Diumenge vespre, 10 de juliol. Seguint el consell de R. Bassas, començo a llegir l'article del polemista X.Bru de Sala a la Vanguàrdia ( " O TV3 o Catalunya " ), per allà on diu "... l'aprofitament del seu espai sense competència a favor de la seva visió exclusiva de Catalunya..." . Són les 22 hores. Mentrestant, una sintonia molt coneguda, amb so de cascada sentimental, anuncia el capítol extraordinari de la temporada de “El cor de la ciutat” a TV3. Penso que està bé per a qui l’interessi, però que m’aniria millor seguir de reüll un altre programa mentre llegeixo. Imposible. TV3 té el seu espai ocupat pel cor fins a la matinada del dilluns, el Canal 33 passa un documental de vaixells rovellats de no sé quina guerra, i als altres Canals estatals tampoc fan res que valgui la pena. De cap al Cor, doncs, irremissiblement. A cor què vols. Se'm barreja la lectura de l'article ( " La singularitat de la situació catalana converteix TV3 en un instrumen...