Paròdia






Sàtira no és la paraula
mentre dura la presó
d’aquest país sense rima
que entre tots podem abatre.
El nou mot és la paròdia
a l’entorn de Puigdemont
i de l’ínclita Soraya
que de santa no en té res.
Tot esperpent o comèdia
si no fos una tragèdia.
Som al bucle del procés
i a les mans dels tribunals,
una cursa amb pals de cec
que algun sàtir va inventar
perquè mai no s’acabés.
Processats sense pietat
i ferida la concòrdia,
pel camí queda l’engany,
la repressió i la impotència,
la pena i la cinta groga,
la tragèdia a Catalunya,
i a Brussel.les i a Madrid
el triomf de la paròdia.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat