Un nou factor de negació de l’acció política





  La manera com la interlocutòria de la Sala Penal d’apel.lacions del TS, en l’expeditiu Fonament de Dret 6è, resol el recurs d’Oriol Junqueras sobre la seva presó preventiva tanca definitivament la porta a l’eventualitat que l’exvicepresident pugui demostrar, per la via de la negociació política, que hi ha una forma diferent del procés unilateral seguit fins ara per defensar la posició de l’independentisme dins del marc constitucional i estatutari.
  Amb el seu raonament la Sala del TS no es cenyeix a considerar la probabilitat de reiteració delictica individual de l’exvicepresident sinó a donar per altament probable la repetició de la situació política que va donar lloc a la Declaració Unilateral d’Independència. I en base a aquesta probabilitat, totalment condicionada pels fets de setembre i octubre de 2017, el TS troba fonament suficient perquè Oriol Junqueras continuï en presó preventiva. Per la mateixa raó, doncs, hi podria continuar indefinidament, o almenys fins que l’actuació del nou govern no demostrés amb fets l’abandó definitiu de la via unilateral contra l’Estat.
  La interlocutòria nega de fet la possibilitat que es pugui emprendre per part de l’exvicepresident una actuació política que s’aparti de la unilateralitat. A l’atribució indiciària dels gravíssims delictes de rebel.lió i sedició s’hi afegeix ara la presumpció de reiteració de la gravetat dels fets passats, i de pràctica irreversibilitat, de cara al futur immediat, de l’acció política que els va generar. Es nega així el bé fonamental de la llibertat provisional donant per fet que un mateix càrrec, amb idèntica situació de poder, donarà lloc a la mateixa via unilateral contra l’Estat. 
  Així ho afirma textualment la interlocutòria: “No existe en la actualidad ningún dato que permita entender que la intención del recurrente sea prescindir de la posibilidad de ocupar el mismo o similar lugar político al que le permitió, por el poder político del que disponía, ejecutar los actos delictivos que se le imputan; ni tampoco, más allá de algunas manifestaciones no corroboradas por hechos posteriores, que su voluntad, o la del partido que lo sostiene como candidato a la Presidencia de la Generalitat, se oriente precisamente a abandonar la idea de una proclamación unilateral de independencia que alcanzara efectividad, que era el objetivo propuesto y no alcanzado al poner en marcha el Estado los mecanismos constitucionales y legales de defensa de la democracia; ni tampoco que al hacerlo no vayan a seguir las mismas vías ya antes iniciadas y, por lo tanto, con consecuencias similares a las ya producidas con anterioridad”.
  Per si no en teníem prou amb la confusió creada a rel de l’aplicació del 155, del resultat del 21D i de la incertesa de la pugna entre JuntsxCat i ERC per la presidència de la Generalitat, ara hi hem de sumar aquest factor judicial de cara al futur immediat de negació apriorística d’una acció política, de part dels protagonistes dels fets de setembre i octubre passats, que sigui respectuosa amb la Constitució i l’Estatut. Un factor que acabarà donant més raons als que pensen que no hi ha més via que la unilateral. JuntsxCat defensa la reinstauració del govern d’abans del 155 (que ve a ser el retorn a la unilateralitat), el TS pressuposa la repetició de la situació d’enfrontament amb l’Estat fora dels marcs legals, el govern central no pensa avançar cap proposta i el candidat d’ERC, l’única força de govern de la que es podia esperar una correcció del rumb polític, estarà en presó preventiva indefinida. Negades totes les sortides polítiques, com es podrà governar aquest país?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-soc...
Més informació

Contra la por

Imatge
     Anselm Kiefer. Pintures d'aquest autor il.lustren l'obra "L'esperit de l'esperança"  Aquests dies, després de les inundacions a València i del resultat de les eleccions a EE.UU amb la contundent victòria del trumpisme, s’està imposant un estat d’ànim pessimista, com si es tractés de la cristal.lització de les pitjors expectatives covades de fa temps en un clima de desconcert i ressentiment que aboca a la desesperança de molts i a l’antipolítica de la nostàlgia regressiva de molts altres. L’eslògan MAGA de Trump (Make America Great Again), com ha recordat Eduardo Mendieta, professor de la universitat de Pensilvania, és pura i simple antipolítica, la política de la nostàlgia contrària a allò de què tracta la política de veritat, del que podem crear i que per tant és prospectiva, no regressiva ni retroactiva.    La devastació de València per les inundacions, amb pèrdua de vides i danys materials de gran abast, que tant em recorden les inundacions del ...
Més informació

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit

Imatge
     A l’epíleg del seu darrer poemari, “Un hivern fascinant”, Joan Margarit explica que els dos pols de tensió del pensament, l’abans i el després, se li han equilibrat en una nova lleugeresa, de manera que el demà li ha caigut en l’oblit i el passat el veu catapulat tan lluny que quasi és també un oblit. Hauria arribat així a una nova estabilitat o a un úlltim desordre que definiria el seu present present, la darrera etapa, com un hivern fascinant.   Vist així, la lectura dels poemes seria com un camí que transcorreria entre lleus pinzellades d’un futur que amb prou feines s’entreveu, quasi oblidat perquè seria difícil d’encarar-lo, i un passat que només s’albiraria molt lluny i a llambregades.   Però hi ha una altra lectura d’aquests poemes, més enllà del que el poeta voldria deixar escrit com l’esdevenir d’un tènue present hivernal que tendeix a desaparèixer, una lectura que va de la contundència de la contemplació del passat com el verit...
Més informació