Giordano Bruno

Passejar per Roma és una oportunitat per descobrir mons que van tenir el seu temps i que ara conviuen per sobre i per sota les pedres mil.lenàries. A la plaça on Giordano Bruno fou cremat el 17 de febrer del 1600 per la Inquisició romana, l’estàtua que rememora el fet sembla concentrada en les idees que va defensar sobre la infinitat de mons i l’harmonització dels contraris. Em ballava pel cap que en alguna novel.la recent algú en parlava, i efectivament, consultant “Un home a les fosques”, de Paul Auster, hi trobo la referència explícita a aquest teòleg-filòsof com a pauta bàsica d’inspiració: “No hi ha una sola realitat, n’hi ha moltes. No hi ha un sol món. N’hi ha molts, i tots són paral.lels, mons i antimons, mons i mons d’ombres, i cada món és somiat o imaginat o escrit per algú en un altre món. Cada món és la creació d’una ment” (pp 68-69). Giordano veu avui convertit el seu petit món de Campo dei Fiori en un mercat quotidià de fruites, verdures, roba i quincalleries, però segur que haurà experimentat que en algun dels mons infinits que va somiar se li ha fet justícia, amb la mateixa contundència que va poder entreveure a les escenes del Judici Final de Miquel Ángel a la Capella Sixtina, tot just acabades set anys abans de néixer ell i que probablement coneixia molt bé.