Llàgrimes














Un plora i l’altre està a punt de plorar. Les llàgrimes d’en Federer són una expressió sincera d’impotència: van del que quasi tenia guanyat al que ha acabat perdent. L’expressió d’en Nadal és d’alegria, i també de sorpresa: va del que quasi tenia perdut al que ha acabat guanyant. Les expressions de tots dos es creuen, i coparticipen del mateix esforç que ha propiciat la competició esportiva, i en part també del mateix sentiment, en veure’s valorats i al centre de l’atenció dels espectadors durant unes hores d’entrega intensísima que acaben amb l’encimbellament de l’un al punt, sempre fràgil i fugisser, de la victòria, i amb el posicionament de l’altre en un lloc provisionalment subaltern. La manifestació de les capacitats màximes de cadascun va associada al reconeixement de les pròpies limitacions. Plorar per haver perdut, plorar per haver guanyat: pura metàfora de la vida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu