Fins quan ?




Entre els mitjans més nostrats aquesta vegada no s’ha produït gaire enrenou mediàtic entorn de la il.legalització de l’agrupació electoral D3M i del partit Askatasuna, de l’àmbit abertzale, tot i que el fet significa que per primera vegada l’abertzalisme radical no podrà concórrer a unes eleccions basques. Sembla (potser és una opinió precipitada i amb poc fonament) que entre nosaltres ja es comença a acceptar com a cosa normal la il.legalització dels partits polítics que, en frau de llei, busquen ser els successors de Batasuna com un apèndix d’ETA. Els arguments del Tribunal Suprem, i els que de ben segur esgrimirà el Tribunal Constitucional en la propera Sentència desestimant el Recurs d’empara, de tan sabuts es fan reiteratius, com si es tractés d’un joc esperpèntic de cuc-amagar entre els abertzales radicals, l’Audiència Nacional i el T. Suprem: tu t’amagues sota la forma d’un partit polític aparentment democràtic i nosaltres et descobrirem les connexions amb ETA.

I tamnateix no és gens normal que sectors importants del radicalisme basc es quedin sense representació parlamentària directa (veurem on aniran a parar els seus vots), però també s’ha de dir que aquesta anormalitat en bona mesura se la creen ells mateixos. Per superar-la només cal registrar un partit que renuncïi de manera explícita a l’ús de la violència en els seus estatuts, presentar una versió democràtica del que podria ser el Partit d’Esquerra Republicana Abertzale. Però no s’atreveixen a moure’s en aquesta direcció, la seva dependència d’ETA encara pesa massa. Fins quan ?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9