Jutges i mestres




Demà fan vaga els jutges, i el dia 19 del mes que ve, els mestres. I els ciutadans ens ho mirem des de la barrera de la crisi, i des de la inquietud creixent per la pèrdua accelerada de llocs de treball, amb una barreja d’incredulitat, d’irritació i de frustració. Si la vaga és un instrument legítim de pressió dels treballadors a sou enfront dels seus empresaris per mantenir o millorar les condicions laborals, quin sentit té que facin vaga els titulars mateixos del servei de l’administració de justícia i els funcionaris encarregats d’impartir el servei de l’ensenyament? No hi ha motivacions estrictament laborals en cap dels dos casos, sinó que tenen a veure amb situacions de conflicte amb els estaments polítics respectius del ministeri de justícia i de la conselleria d’ensenyament. Els ciutadans estem en condicions de poder entendre que aquestes situacions de conflicte justifiquen una vaga? Com que no hi ha raons per avalar que una vaga hagi de servir per ventilar punts de vista diferents en quant a l’eficàcia de l’administració i gestió de serveis bàsics com la justícia i l’ensenyament, i encara menys per decidir sobre els condicionants i les perspectives polítiques de fons, al desconcert inicial se suma la irritació: ja està bé que s’aprofiti corporativament l’instrument d’una vaga per representar i publicitar divergències polítiques i de criteris de gestió, perjudicant els destinataris d’aquests serveis bàsics !! I la irritació, com que no troba satisfacció ni explicació plausible, acaba transformant-se en frustració. La frustració de constatar que les instàncies de govern i els funcionaris s’emboliquen, es critiquen i es tiren els plats pel cap amb la intenció de marcar el propi territori, deixant passar les oportunitats per millorar l’administració de justícia i l’ensenyament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9