Ai, la lliga

A saragossa el madrid
comença ballant la jota
i el barça mig adormit
s’entesta a donar la nota.

Entre el tamudo i la peña
l’espanyol arma un sidral
que ens deixa sense espardenya
i amb cara de carcamal.

Però el messi allarga la mà
i el rèflit no se n’adona:
el nostre déu català
torna a fer de maradona.

Mentrestant a saragossa
el madrid ja balla el xotis
i es treu un as de la bossa
empatant d’amagatotis.

A can barça altra vegada
el messi despentinat
marca d’una revolada,
aquest cop amb el calçat.

A saragossa de nou
el madrid fica la pota
i es convenç que costa un ou
canviar el xotis per la jota.

Ja ho tenim mig coll endins:
sota els cels barcelonins
veiem els déus argentins
portant la lliga a bocins.

Però heus aquí que a mitja glotis
se’ns embolica l’eufòria
i el bolero esdevé xotis
que du el tamudo a la glòria.

Ai, la lliga… ! :
per una mà la teníem
i amb una mà la tocàvem,
mes els déus, que són equànimes,
s’han cansat de fer anar el braç,
ja no volen donar ànims
a qui no se’n sent capaç.
Clavada com una espina,
fent tamudo de torero,
se’ns endinsa a la retina
aquesta veu del bolero:
“aquí la tens, te l’endinyo
molt millor que ronaldinyo”

C.A.