Qui paga les bretolades ?



El primer que dissortadament les paga és qui les ha de patir. Poques vegades les paguen els qui les executen, i de tant en tant les ha de pagar l’Administració, és a dir, l’erari públic, és a dir, tots.

L’any passat, a rel de la detenció pels mossos d’esquadra de tres joves que participaven en la singular festa de naps i cols a Arenys de Mar, durant la nit de reis, es va armar molt de soroll contra la suposada intervenció desproporcionada dels mossos, fins al punt de pretendre espais d’impunitat quasi total per als joves que hi paricipen. El temps transcorregut des de llavors, i les resolucions judicials dictades, han posat les coses al seu lloc. Dic que es tracta d’una festa singular perquè té molt poc de tradicional, tot i els esforços que hi esmercen els organitzadors, i encara menys de festa, perquè són constants les bretolades de tota mena que any rera any la desllueixen i obliguen sistemàticament a la intervenció de la policia local i els mossos d’esquadra.

Per corroborar-ho, acaba de fer-se pública la Sentència del Tribunal Superior de Justícia amb relació a les bretolades de la celebració de la nit de naps i cols del 2000, que van tenir la trista conseqüència de lesions ocasionades a un jove que es dirigia de matinada al seu lloc de treball amb motocicleta, en xocar frontalment contra un contenidor d’escombraries que s’havia desplaçat al centre de la carretera per uns brètols una estona abans. Com que no es van poder identificar els autors, per la opacitat i la complicitat que envolten els fets d’aquesta naturalesa, amb un sentit de solidaritat vergonyosa i vergonyant perquè la solidaritat hauria de ser sobretot envers el damnificat, ara és l’Ajuntament d’Arenys de Mar el que per responsabilitat patrimonial ha de pagar al lesionat els 17.303 € que determina la Sentència del Tribunal Superior. Els joves que l’any passat s’escandalitzaven per la intervenció dels mossos, i els pares que organitzaven col-lectes per la defensa dels seus fills tan injustament tractats, haurien ara de proposar noves recaptes perquè l’Ajuntament pugui pagar aquesta quantitat. I si no, com expressen aquestes noies i nois el sentit social de la festa ?




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9