Messi



Guants de seda als peus fintant a la dreta,
obrint-se a l’esquerra, del tot imparable,

llança voleiant vers l’antiga meta,
buscant el bressol de la xarxa amable.

Genet embridat amb suor d’atleta,
orgull insolent, destresa insondable,
lírica rapsòdia amb fons de sageta
que solca l’estadi i es fa inoblidable.

Gaudim de l’envit transformat en gol,
onegen els cants celebrant la gesta,
la bimba s’encén al foc de la festa
girant i girant al volt d’aquest sol
on dansen plegats el cos i la ment,
la fonda passió del joc permanent.


C.A.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat