La sort als peus


Per sortir de la zona pressionada
em cal driblar la sort, prendre la bola,
obrir l’espai amb una finta sola,
buscar el company que espera la passada,

alçar la mà i fer córrer la mirada
i trobar el lloc precís per on rodola
la bimba que m’empeny i m’agombola,
fins rematar l’instint de la jugada.

Tot és immens, distint, si marco el gol:
per uns instants s’atura el temps i el joc,
se m’abraça la sort, únic i sol,
com transportat pel vent d’un altre lloc,
i em sento així més fort que qualsevol
mentre l’orgasme em pren a poc a poc.

Comentaris

sanantheone ha dit…
T'he robat aquests versos. Espero que no t'importi. Evidentment, ho he citat al meu blog.

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9