Antonio Gamoneda: del fred a la bellesa



Antonio Gamoneda, l'últim premi Cervantes, diu que la poesia és una realitat en si mateixa, no és literatura: conté les nostres alegries i sofriments, i aquesta relació amb l'existència li dóna un caràcter que va més enllà dels gèneres. I en efecte, la poesia de Gamoneda transita per entre les costures de la pobresa, del fred a la bellesa:
(...)

"Entraba en el trabajo.
La oficina
olía mal y daba pena.
Luego
llegaban las mujeres.
Se ponían a fregar en silencio.
Veinte años.
He sido
escarnecido y olvidado.
Ya no comprendo la noche
ni el canto de los muchachos sobre las praderas.
Y, sin embargo, sé
que algo más grande y más real que yo
hay en mí, va en mis huesos:
Tierra incansable,
firma
la paz que sabes.
Danos
nuestra existencia a
nosotros
mismos".

(De "Blues castellano", 1966, publicat el 1982)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9