Àgape

Tintoretto: "L' últim sopar"

No serà l’últim. Serà l’àpat de sempre.
Preparem-ho tot, estenem les tovalles,
aboquem el vi de la joia perenne,
que els vasos s’emplenin del raig de mirades
que albiren el gust del que no es pot entendre,
el pòsit humil fet d’esforç i trobades,
d’esperes i somnis sota les estrelles,
d’anhels compartits al voltant de la taula.

Sobre aquest solatge bastim la comesa
d’arrabassar als déus el secret de la flama,
la força de l’eros que aquí s’apaivaga
fent-se llum i desig, ferment i promesa.
Mai no finirà l'últim gest de la festa,
l’entrega del pa que és de tots ja per sempre.

C.A.