L'Estatut, tal com queda (4.1). Les competències





En matèria de competències (Títol IV, articles 110 a 173) el text de l’Estatut que se sotmet a referèndum presenta modificacions respecte de la proposta del Parlament del 30 de setembre. Quant a la seva tipologia , innovadora tècnica jurídica utilitzada per delimitar les facultats de la Generalitat i de l’Estat en cadascuna de les matèries, es pot dir que es manté la part substancial de la proposta, amb aquests retocs:

- En les competències exclusives, la potestat legislativa, com la reglamentària i la funció executiva, que correspon a la Generalitat, passa de ser "íntegra i excloent" a ser només "íntegra".

- En les competències compartides es reconeix a la Generalitat la potestat legislativa, aíxí com la potestat reglamentària i la funció executiva, però no la integritat que la proposta contenia respecte de les dues últimes.

- En les competències executives es reconeix la potestat reglamentària i la funció executiva, però no la integritat d’aquesta última.

Els canvis més rellevants pel que fa a la regulació de l’abast de cadascuna de les competències en les diferents matèries, sempre respecte de la proposta del 30 de setembre, són els següents:

- En agricultura i ramaderia, la competència proposada com exclusiva per la regulació i el règim d’intervenció i d’usos dels terrenys no conreats i dels aprofitaments i serveis forestals i vies pecuàries, passa a ser compartida (article 116.2).

- L’informe previst com a determinant de la Generalitat per al trasvasament de conques passa a ser preceptiu (article 117.4).

- En associacions i fundacions, les competències de la Generalitat es limiten a les que acompleixin les seves funcions majoritàriament a Catalunya, i desapareix l’apartat 3 de l’article 118 de la proposta ("competència compartida per regular el dret d’associació").

- Desapareix la competència exclusiva sobre "les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador"(article 119.1c de la proposta).

- La competència proposada com exclusiva en matèria d’ordenacio del sector pesquer passa a ser compartida (article 119.4).

- En Caixes d’Estalvis, la supervisió de la Generalitat del procés d’emissió i distribució de les quotes participatives passa a ser "seguiment", excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència (article 120.2). Desapareix la competència compartida sobre la gradació de les infraccions i de les sancions que estableix l’Estat, i també la competència compartida de la proposta sobre l’activitat financera de les Caixes quan tenint el domicili a Catalunya actüin fora del territori català.

- En la regulació dels horaris comercials la competència exclusiva es matisa en el sentit de respectar el principi constitucional d’unitat de mercat (article 121.1c)

Es respecta l’article 122 sobre Consultes Populars, amb l’afegit de "salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució" (competència exclusiva de l’Estat per convocar referèndum).

- La competència exclusiva en cooperatives i economia social (article 124) queda igual, però sense estendre-la com feia la proposta a les cooperatives que tenint el seu domicili a Catalunya no hi acompleixin majoritàriament la seva activitat.

- La competència exclusiva sobre col-legis professionals, acadèmies, cambres agràries i de comerç, indústria i navegació, i sobre l’exercici de les professions titulades (article 125), es matisa que es portarà a terme "respectant els articles 36 i 139 de la Constitució" (igualtat de drets i deures de tots els espanyols en qualsevol part del territori).

- Es retoca força el contingut de l’article 126 (Crèdit, banca, asegurances i mutualitats no integrades al sistema de seguretat social) respecte de com el presentava la proposta: la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament es limita a les mutualitats de previsió social, i no s’estén a les entitats gestores de fons i plans de pensions i altres mutualitats, respecte de les quals, com també respecte de les entitats de crèdit que no siguin Caixes d’Estalvi, cooperatives de crèdit i altres entitats físiques i jurídiques del mercat assegurador, passa a ser compartida, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin les bases estatals; respecte de totes aquestes entitats correspon la competència compartida també en quant a la seva activitat, i en matèria de disciplina, inspecció i sanció; desapareix la part de la proposta relativa a infraccions, l’establiment d’obligacions i limitacions addicionals a l’activitat, l’informe previ de la Comissió Bilateral per a la concessió per l’Adiministració General de l’Estat d’autoritzacions discrecionals en aquesta matèria, la supervisió i el control de les participacions significatives, l’execució de les activitats d’inspecció i sanció que corresponen a l’Administració General de l’Estat i la competència compartida respecte de les cooperatives de crèdit amb domicili a Catalunya sense acomplir-hi majoritàriament la seva activitat.

- En cultura (article 127) desapareix la competència exclusiva sobre l’Arxiu Reial de Barcelona i els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Es simplifica l’apartat 3 de la proposta en el sentit de requerir-se l’acord previ amb la Generalitat en les actuacions de l’Estat en inversió de béns i equipaments culturals a Catalunya i en la projecció intenacional de la cultura catalana.

- La competència exclusiva en dret civil ho és llevat de les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Desapareix la competència exclusiva prevista en la proposta per a regular les obligacions contractuals i extracontractuals.

- En dret processal desapareix la competència de normes processals per millorar la protecció dels drets reconeguts per l’estatut.

- Retocs significatius en educació (article 131): de la competència exclusiva en ensenyament no universitari, obligatori i no obligatori, amb obtenció de títol estatal, cau de la proposta la previsó d’incloure "tots el nivells, les etapes, els cicles i els graus, les modalitats, les especialitats i els àmbits educatius", com també la competència exclusiva en aquest mateix àmbit de la programació de l’ensenyament, que passa a ser compartida, respectant el dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament i d’acord amb l’article 149.1.30 de la Constitució (normes bàsiques de desenvolupament del dret fonamental a l’educació), reconeixent-se, però, aquesta competència exclusiva amb relació als continguts educatius del primer cicle d’educació infantil; la competència sobre el règim de sosteniment amb fons públics passa de ser exclusiva a ser compartida.

- En matèria de protecció civil (article 132), la Generalitat passa a participar en l’execució en matèria de seguretat nuclear.

- En energia i mines (article 133), la competència compartida no inclou l’establiment de normes de qualitat dels serveis de subministrament d’energia sinó el seu "desplegament", i desapareix la regulació de la retribució de l’activitat de distribució i del règim econòmic aplicable a la dotació de nous subministraments, així com la designacio´del gestor de xarxa de distribucióp elèctrica.

- En esport i lleure (article 134) cau de la competència exclusiva el foment de la projecció exterior de l’esport català per a garantir que les federacions catalanes participin en competecions oficials d’àmbit europeu i internacional per mitjà de les seleccions esportives nacionals. La regulacio del òrgans jurisdiccionals i arbitrals passa ser l’ordenació dels òrgans de mediació. També cau la regulació del dopatge, així com la competència compartida en matèria d’educació física i esportiva pel que fa a titulació de tècnics i al seu exercici professional, i el que preveia la proposta amb relació a les actuacions de l’Estat a Catalunya en matèria de foment cultural i d’inversió de béns (exigia un informe previ amb posició "determinant" de la Generalitat).

- En habitatge (article 137), desapareix de la competència exclusiva la legislació civil sobre la propietat horitzontal, els arrendaments urbans i les especialitats del tràfic immobiliari.

- En immigració (article 138), la competència exclusiva que la proposta fixava en matèria de règim d’acolliment i d’integració queda en matèria de primer acolliment que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació. La competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers s’exerceix amb coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència. Es dóna un nou redactat a l’apartat 3 de l’article , desapareix la intervenció de la Comissió Bilateral i es reconeix la participació en les decisions sobre immigració amb trascendència per a Catalunya, i en particular la participació preceptiva prèvia en la determinació del cotingent de treballadors estrangers.

- En indústria (article 139), desapareix de les competències exclusives tot el relatiu als automòbils i la competència per executar els plans estatals de sectors industrials i de reindustrialització.

- En infraestructures de transport i de comunicacions (article 140), es modifica l’apartat 3 en un doble sentit: no es precisa la deliberació de la Comissió Bilateral per a la qualificació d’interès general d’un port o aeroport, sinó només l’informe previ de la Generalitat, i aquesta "pot" participar en la seva gestió o assumir-la d’acord amb el que estableixin les lleis (ja no li correspon la gestió, com deia la proposta). Desapareixen els apartats 5 a 8 de la proposta (tot el relatiu als ports de Barcelona i Tarragona i a l’aeroport de Barcelona , amb proposta de la Comissió Bilateral o llei del Parlament en quant al seu règim de funcionament, organització i economia). La competència exclusiva en matèria de xarxa viària i ferroviària es limita a la pròpia de Catalunya, i respecte de la resta es reconeix la participació en la gestió i planificació. La competència en comunicacions electròniques passa de compartida a executiva, amb una determinació de submatèries que parcialment no es corresponen amb la desapareguda competència compartida.
Pintures: Alberto Molina

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9