Votaré SÍ

- Perquè l’Estatut que es presenta a referèndum és el resultat d’un procés de negociació sobre la proposta sortida del Parlament de Catalunya. Per molts canvis que s’hagin introduït, la iniciativa ha sortit del Parlament català i ha seguit els tràmits previstos legalment. Era il-lús pensar que s’acceptaria directament el text proposat pel Parlament perquè així ho va prometre el President Zapatero en un meeting electoral (encara que immediatament va matisar la condició que s’havia d’ajustar a la Constitució). Tothom sabia que això era impossible tant des del punt de vista polític com des del punt de vista jurídic, social, econòmic i històric.

- Perquè els canvis introduïts respecten la columna vertebral de la proposta : sentit del prèambul amb el reconeixement del fet nacional expressat pel Parlament; relació de drets que compromet l’Administració; Consell de Justícia i preeminència del Tribunal Superior de Catalunya; tipologia de competències que en garantitza l’aplicació i marca pautes clares d’intervenció de la Generalitat i l’Estat; àmbit material competencial ampli i detallat; reconeixement i concreció de la participació de la Generalitat en els afers de la UE i de la seva acció exterior; creació de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat; augment substancial de recursos; determinació de criteris de solidaritat amb concreció dels seus límits i funcionalitat respecte de les altres CCAA; creació d’una Agència Tributària Catalana que pot acabar sent l’Administració Tributària de Catalunya. Tots estem d’acord en què aquest Estatut millora l’Estatut vigent, i molts pensem que és incomparablement millor.

- Perquè negociar i pactar no vol dir renunciar ni claudicar. És veritat que molts aspectes queden pendents de concreció segons altres lleis estatals (Consell de Justícia, LOFCA, delegació de competències, lleis bàsiques de l’Estat...), però no hi ha dubte que el que l’Estatut recull passa a ser norma fonamental i obligatòria de referència, començant pel Títol VI sobre el finançament. Els estatuts, més que cap altra llei estatal, fora de la Constitució, gaudeixen en tant que normes paccionades amb l’Estat del privilegi de formar part del bloc constitucional suprapartes, tant respecte del legislador estatal ordinari com de l’autonòmic, tal i com ha subratllat Carles Viver Pi-Sunyer, President de l’Institut d’Estudis Autonòmics i exvicepresident del T. Constitucional.

- Perquè el que hàgim pogut cedir ha tingut en cada aspecte la seva contraprestació. Pot semblar més o menys satisfactòria aquesta contraprestació, però així ha estat, i resulta molt reveladora en aquest sentit l’anàlisi comparativa entre la proposta del Parlament i el text resultant que m’he pres l’esforç de portar a terme de manera pormenoritzada: no hi ha supressió que no tingui la seva contrapartida. D’altra banda, els nostres polítics podien creure realment que s’acceparia la definició de Catalunya com a nació que es proposava a l’article primer, o que gestionaríem i recaptaríem la totalitat d’impostos suportats a Catalunya, o que marcaríem unilateralment els criteris de solidaritat amb les altres CCAA, que passaríem a ser, en definitiva, una mena de mini estat dins d’Espanya amb una espècie de constitució dissimulada sota la proposta de nou Estatut, tal com vaig sentir comentar a la representant d’ERC en la presentació unitària del text a Mataró ? Si sabien que això no podiar ser, i en canvi sí que hi havia una probabilitat certa en la conjuntura política estatal després del 14-M de millorar substancialment l’autogovern, per què es van deixar endur pels somnis partidistes creant expectatives irreals i van deixar perdre l’oportunitat de contrastar amb la ciutadania els continguts i les maneres d’un avenç realment possible?. Si haguessin fet això segon segurament ara votaríem amb molta més il-lusió . Una vegada més les emocions particulars, covades artificialment, acaben desfent les il-lusions col-lectives justificades.

- Perquè si hem cedit nosaltres també ha cedit l’Administració central.

- Perquè és un Estatut que pot conciliar d’una manera realista totes les sensiblilitats socials i polítiques existents entre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya en aquest moment.

- Perquè és un Estatut que em reconeix la meva personalitat i no m’exclou de sentir-me identificat amb la resta d’Espanya. Perquè em preocupen les persones i els pobles de Catalunya, que sento a prop i trepitjo sempre que puc, i també em preocupen les persones i els pobles d’Andalusia, d’Extremadura, de Galícia..., d’arreu de la pell de brau, i no m’estaré mai de dir que també comparteixo amb ells un projecte comú i una història.