L'Estatut, talcom queda (5). La bilateralitat



Pocs canvis significatius s’introdueixen en el Títol V (articles 174 a 200) del text de l’Estatut sotmès a referèndum respecte de la proposta del Parlament en el que es refereix a la relació amb l’Estat, les altres CCAA , la UE, i a l’acció exterior de la Generalitat, de manera que es manté l'òrgan vertebrador de la bilateralitat, la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Els canvis resultants són els següents:

- En la designació dels membres del T. Constitucional i del Consell General del Poder Judicial (article 180), de la participació en els processos de designació desapareixen les propostes que havia de formular el Parlament.

- En la designació de representants en els organismes econòmics i socials, des del Banc d’Espanya fins al Consell de Rádio i TV (article 182), l’expressió "designa representants en els òrgans de direcció" es converteix en " designa o participa en els processos per a designar els membres dels òrgans de direcció". Respecte d’aquests organismes, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, la Generalitat no ha de crear delegacions territorials sinó que " pot demanar a l’Estat la creació de delegacions territorials".

- Quant a la participació en els tractats de la UE (article 185), de les observacions del Govern i el Parlament al Govern de l’Estat i a les Corts Generals es treu la precisió de què seran determinants en el cas de les competències exclusives. En els processos de negociació i revisió d’ aquests tractats, el Govern de l’ Estat pot incorporar representants de la Generalitat, en comptes de "ha d’incorporar representants de la G."

- En la participació en institucions i organismes europeus (article 187), la G. d’acord amb l’Estat participa en la designació de representants en el marc de la representació permanent, en comptes de "designa representants".

- Quant a la participació en el control dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat (article 188), el Parlament participa en aquests procediments, però no ha de ser consultat prèviament a l’emisssió del dictamen de les Corts Generals sobre les propostes legislatives europees.

- Quant a la Gestió de fons europeus (article 190), es reconeix que correspon a la G. en matèries de la seva competència, però es treuen les facultats que la proposta incloïa respecte de la gestió dels fons en l’àmbit de les competències legislatives i de les competències executives, i pel que fa als fons europeus que no es puguin territorialitzar desapereixen les previsions de la proposta en quant a la motivació de l’ Estat, la participació de la G. en els òrgans o en el procediment de distribució, que aquesta fos determinant en el cas que el fons afectés l’exercici de les competències exclusives, i que corresponguin en tots aquests casos a la G. les facultats de tramitació, pagament, control i inspeció.

- Quant a les accions davant el T. de Justícia en la defensa de les seves competències (article 191), la G. col-labora en la defensa jurídica, en comptes de dirigeix la seva defensa jurídica. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions ha de ser motivada i comunicada immediatament a la G., però es suprimeixen les precisions que només es pugui produir en cas de greus perjudicis per la política d’integració i que comporti la convocatòria automàtica de la Comissió Bilateral.

- La G. pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la UE (article 192), en comptes de "ha d’establir una delegació", i desapareix la precisó que el personal de la delegació tingui un estatut assimilat al de les representacions de l’Estat

- Desapareix l’article 193 de la proposta del Parlament en relació a la modificació de la LL. Orgànica electoral perquè Catalunya, sola o juntament amb altres territoris de CCAA veïnes, sigui una circumscripció per a les eleccions al Parlament Europeu.

- L’article 194 parla d’oficines a l’exterior i no de delegacions a l’exterior.

- Finalment, pel que fa a tractats i convenis internacionals (article 196), es simplifica l’apartat 2, i en comptes de l’obligació de la participació de la G. en el procés de negociació quan afectin les seves competències, comportant en tots els casos la incorporació d’una representació a la delegació negociadora i l’informe determinant del Parlament quan es tracti de competències exclusives, es preveu només que la G. pugui sol-licitar al Govern que integri representants quan els tractats afectin Catalunya d’una manera directa i singular. Es suprimeix que en el cas de competències exclusives la G. pugui concloure preacords internacionals amb l’autorització de l’Estat i que pugui signar en nom del Govern de l’Estat, i amb la seva autorització, tractats i convenis internacionals en l’àmbit de les seves competències.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?