Anar de nul per la pàtria sòlida

En la qüestió de l’Estatut uns van de llestos, altres van de dol, altres de cul, i ara finalment uns altres van de nul. ERC ha inventat la nova categoria del "vot nul polític", una forma d’anar a llançar el vot per significar un peculiar posicionament en el que sortir-se del guió de la consulta (sí, no, en blanc) permet alhora negar i no negar, dir i no dir, dir que sí però que no, que no però que sí, que és blanc però també negre, i a l’inrevés, donant la volta a totes les altres propostes i asssegurant l’èxit propi sigui quin sigui el resultat. Això és perforar amb el tacticisme polític el si virginal de les urnes electorals i pretendre superar després la prova del mocador. Obscena manera de donar l’Estatut pel nul, sense preservatiu, i esperar que no els passi res. O en llenguatge de campanar, repicar pel n... nul, i al mateix temps anar a la processó dels governants amb el sant cristo gros. Com els surrealistes, estan convençuts que aquest "raig invisible" del vot nul algun dia els permetrà superar els seus adversaris. Jo pensava que aquesta era la postura d’un percentatge fix de francesos (tan surrealistes ells) que indefectiblement, fos quina fos la consulta, votaven sempre per la Brigitte Bardot, el "raig invisible" que concentrava tots els desigs.

Tornant de l’irrealisme al món concret, el Conseller Primer J. Bargalló ("Una pàtria sòlida en el temps", pp 49 i ss) parlava de la voluntat d’aconseguir "el millor Estatut possible", i després d’elogiar el procés de discussió seguit, amb la intervenció de totes les institucions del país en seu parlamentària, assegurava que seria "frustrant" no arribar a cap concreció, ja que significaria un retard per a l’ordenació de Catalunya de 20 anys o més, apostant per "un avanç possible, raonable i substancial en benefici de tota la població". Què s’han fet d’aquelles flors amb la proposta del vot nul ? Tant va fer canviar aquell plantejament realista d’en Bargalló la foto de Mas amb Zapatero? Perquè fins aquell moment havíem vist ERC negociant raonablement amb les altres forces polítiques el que es podia aconseguir tocant de peus a terra, que sabien que seria substancialment diferent en alguns aspectes de la proposta del Parlament. Va ser la passa tàctica de Mas, propiciada per Zapatero, la que va despenjar ERC de la negociació, i no pas el buidament de continguts que sabien que es produïria però que no havia de resultar incompatible amb un bon Estatut "en benefici de tota la població". A partir d’aquell moment ERC, ferida en la seva ultrasensibilitat nacionalista-independentista, va començar a jugar d’aprenent de bruixot, ationant el foc les bases més radicals, i ha acabat cremant-se sense poder tornar enrere. Sigui com sigui, la proposta d’ERC pel vot nul ja no pensa en el "benefici de tota la població" sinó en els seus militants exclusivament. Posició legítima però netament partidista. La "pàtria sòlida" de què parla Bargalló també està feta de molts sectors de població que sentint-se profundament catalans ni són independentistes ni són partidaris d’una relació exclusivament bilateral amb Espanya. I l’Estatut és per a tots. Prefereixo avançar gradualment per aquesta pàtria sòlida abans que convertir-la en una massa líquida o gasosa on em perdria anant de nul entre boires i onatges.

Yves Tanguy: La mà als núvols