So i paraula
Pere Gimferrer, comentant en una entrevista l’aparició dels seus últims llibres (un en prosa, "Interludio azul", i un altre en vers, "Amor en vilo", que recullen una mateixa i apassionada experiència vital, la recuperació d’una relació viscuda trenta-quatre anys abans) opina que "tant en prosa com en vers, el so precedeix les paraules. Les paralues, quan comencen a existir, ja ho fan d’acord amb un so...generalment el so i les paraules precedeixen el sentit, el sentit és l’última preocupació que tinc, perquè sé que el sentit vindrà". D’Altra banda, en un formidable "Autògraf" en què explica la formació d’aquestes dues obres, el mateix Gimferrer recorda la màxima de Goethe segons la qual un poeta pensa sempre en imatges.
Si aquest és el procés de creació literària (imatge - so - paraula - sentit), segurament que la seqüència es repeteix en qualsevol esforç de comunicació a través de paraules i conceptes (raons). Per això ens adonem de la pobresa dels arguments que sovint fem servir, que acostumen a quedar-se en un pàl-lid reflex d’una sonoritat d’imatges de fons que es volen obrir pas però no troben les paraules adequades. Llavors és necessari callar, tornar al silenci, remuntar als sons i als ritmes originaris, allà on convergeix la primera experiència creadora d’un mateix en consonància amb la dels altres, quan tot ja existeix i encara està per dir.
Comentaris
També he seguit les entrevistes a Gimferrer. I també m'ha agradat aquest procés. A veure si primer va ser el Gest, o el So, i després la Paraula...
També em va agradar la seva història d'amor reprès, i l'enorme respecte i estimació a la dona amb la que, enmig del temps, va ser la seva muller.
En fi, espero amb ànsia els dos nous llibres.
Haurem de tornar al Gènesi... Sí que trobo que abans de la paraula hi ha alguna cosa que la fa brollar i que més que dominar nosaltres la llengua és ella que ens té ,i habitem en ella.
El llibre de poemes (amor en vilo) té una musicalitat poètica formidable.