Deslegitimar

El grup "Ciutadans de de Catalunya" ha dit en la seva presentació al Tívoli, on va representar una pèssima obra teatral de degradació política, que un dels seus objectius és "deslegitimar" l’Estatut que surti aprovat. "Deslegitimar", terme execrable que no indica res de positiu, tot el contrari, pretén desacreditar el procés polític d’elaboració , negociació i aprovació de l’Estatut. Una cosa és no estar-hi d’acord, negar-li oportunitat, conveniència, adequació..., i votar, o no votar, en conseqüència en el referèndum, i una altra molt diferent negar-li tota legitimitat, sent així que han estat els representants polítics, lliurement i democràticament elegits , els que han endegat i seguit el procés per les vies legalment previstes. I amb aquesta finalitat de deslegitimació crearan un partit polític !! M’agrada que la gent de teatre es fiqui amb els polítics. Però no es pot esperar res de bo quan alguns soi disant "il-lustrats" s’atribueixen una representació política, que de moment les urnes no els hi ha reconegut, i es posen a fer teatre.

Al marge d’aquesta via absurda de deslegitimació, caldrà acotar bé el terreny perquè en l’àmbit dels grups socials i partits polítics que han treballat per l’Estatut no es produeixin deslegitimacions recíproques, dels qui neguin la legitimitat del "sí", o dels qui neguin la legitimitat del "no" o de l’abstenció. Acotar el terreny per no confondre’l amb el del posnacionalisme i el del PP, deslegitimadors per principi, i perquè es puguin exposar raonadament els motius de tots els qui en un moment o altre s’han sentit positivament concernits pel procés estatutari. Encara que no s’hi estigui d’acord, es pot entendre un "sí" com un pas endavant en la línia del que volem, i també es pot entendre un "no", o una abstenció, com expressió d’insuficiència en la mateixa línia. Les discrepàncies entorn de l’oportunitat política d’una cosa o altra no ens haurien d’abocar al pou de la deslegitimació.