Àngel silent




Un home separa el cos de la filla
d’un altre cadàver ahir a Bagdad,
diu la notícia.
Qui ha pogut congriar tanta maldat
per fer que fins la mort quedi captiva
entre el cos d’un adult i el d’un infant ?
Quin fals privilegi, quina cobdícia
cruel pot desitjar en un sol instant
fondre la llum suspesa a la retina
i obscurir el món, la mirada implorant
de qui ho té tot en el gest que reclina ?
Àngel silent, filla clamant d’Iraq,
algú refarà amb tu l’espai de vida
perduda entre els teus peus i els peus nafrats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?