ETA, rendida / Dignitat política

E.Chillida: "El peine de los vientos"

Rendida a l’evidència que per la via de la lluita armada no podrà mai aconseguir cap dels seus objectius, que les accions terroristes li han tret tota legitimitat política (diguin el que diguin els seus incondicionals), que està acorralada policialment, judicialment i socialment ("la nostra estratègia político-militar ha estat superada per la repressió de l’enemic contra nosaltres", Pakito dixit, agost de 2004), que els seus presos ja no estan en consonància amb els seus plantejaments, que està causant un sofriment insostenible a la societat basca i als seus propis simpatitzants, que la seva idea perversa de "socialitzar el conflicte" no ha tingut més resultat que el de dividir la societat basca, que els partits demòcrates s’han mostrat incòlumes a la seva estratègia de divisió (Pacte de Lizarra), que està absolutament sola i aïllada a Europa, que el terrorisme islamista li ha demostrat la follia del seu despreci a la vida , que els aparells de l’Estat que durant quasi trenta-vuit anys ha volgut destruir són infinitament més forts i més legítims que tots els seus mitjans i les seves perorates incendiàries, que en definitiva no és una força política sinó una miserable banda terrorista.

ETA s’ha rendit finalment a totes aquestes evidències, i ho celebro. El procés que comença avui no les hauria d’oblidar, per no confondre el que és aportació política amb velles i buides proclamacions de principis eteris que alguns podrien estar temptats d’ acceptar perquè durant tants anys aquesta banda es va "atrevir" a assassinar per defensar-les.

En contrast amb la destrucció de la política que significa la banda terrorista, els polítics que honestament fan la seva feina, dia a dia, mereixen tot el meu respecte, reconeixement i admiració, quan la fan amb dignitat. A vegades surten d’estudi i cauen en excessos verbals i es sotmeten servilment al poder dels media, però la seva tasca és imprescindible. Hi pensava aquests dies veient els treballs a la Comissió del Congrés sobre l’Estatut, amb la dedicació dibuixada a la cara de polítics com Ridao, Puigcercós, Herrera, Duran, Homs, Iceta, Manuela de Madre... Dedicació honesta fins a l’extenuació, com sembla que li ha pogut passar a Carod Rovira.