Unió o els efectes del rasclet sobiranista






  Amb el resultat de la consulta als militants d’Unió, que per una diferència de quatre punts escassos han decidit donar suport a les tesis de la direcció amb relació al procés sobiranista, marcant les diferències respecte de CD en aspectes transcendentals com la necessitat de negociar amb l’Estat, l’ús de la legalitat i la preocupació per la cohesió social, quedaria sobre la taula de la federació, si poguéssim ser optimistes, la necessitat, o almenys la conveniència, de replantejar el full de ruta que CD té signat amb ERC.
   Duran es veu legitimat per uns vots de diferència a plantejar al president Mas la qüestió, però sap que no li farà cas, no perquè Mas no vulgui trencar amb ERC sinó perquè en ordre a la metodologia del procés, sobre la qual ja va haver de fer prou equilibris per continuar endavant i no trencar a rel de la llista única, ja té pensada una alternativa, les llistes del President prescindint de CiU. Cap de les sigles de la federació té ja importància. El que comptarà serà la relació de persones a les llistes, i hi haurà noms de CD i del sector independentista d’Unió, amb independents que seran els que marcaran la pauta.
    Duran es queda amb la proposta que rebrà una segura i sonora negativa de CD a negociar cap extrem de la metodologia del procés. El 27S està a tocar i les coses avancen a tot drap. Duran ha guanyat el dret a conservar la valuosa marca d’Unió, i de moment no haurà de recórrer a l’alternativa de Constrüim, però la seva influència per modificar el full de ruta és nul.la.
   Ara només queda saber qui farà el primer pas per  desprendre´s de l’altre. Les llistes del president es mostraran amablement obertes als militants i directius d’Unió, però no deixarà de ser una forma cortès de dir bon vent i barca nova, i moltes gràcies pels serveis prestats. Una manera cruel de desfer la federació històrica per mor de designis més elevats. I si Unió fa el pas per visualitzar la inutilitat dels seus esforços per modificar el procés, restarà definitivament sola desfullant la margarida de les possibilitats de fer el seu paper el 27S. Mentrestant, està per veure si la convivència en crisi  permetrà mantenir al govern els consellers d’Unió que han fet pinya amb en Duran.
   La dinàmica sobiranista va passant el rasclet a totes les cases. Va començar a casa dels socialistes, els primers que es van despenjar de les declaracions sobiranistes, va continuar a casa d’IC i ara acaba la feina a la mateixa casa pairal de la federació CiU. Mentre passava el rasclet, sorgien, per sopresa dels mateixos sobiranistes, collites noves de noves formacions que desborden, per la dreta i per l’esquerra, la pretesa prioritat de l’opció per la independència i que amenacen el seu caràcter hegemònic. Ahir es va posar en marxa el nucli d’un procés alternatiu per l’esquerra, liderat per Teresa Forcades, que per si mateix, i prescindint de les vel.leïtats entre CD i Unió, hauria de posar en qüestió la suposada capacitat del full de ruta de CDC i ERC per cristal.litzar la unitat del sobiranisme. El que per un cantó del camp polític es desfà amb el rasclet sobiranista, per l’altre s’agarbera amb noves collites. És un temps paradoxal i apassionant el que ens toca viure.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre