Sant Joan




Ens subjugava aquell foc

però gaudíem de l’esforç

de les fustes apilades.

Al terraplè de la plaça

es consumien les hores

de les amistats primeres

que s’apilaven com llenya

al vell cor de la foguera,

al final d’una jornada

trescant pels camins del poble.



Ens subjugava la flama

però ens commovien les brases.

Era com portar al carrer

el foc de la llar de casa,

l’escalfor de la jornada

de quan el foc ja s’apaga,

l’esforç que perviu als ulls

amb la claror de la brasa. 

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre