Artefactes i prostíbuls (aprofitant que és carnestoltes)

La saga dels Maragall
té molta empenta i poc tacte,
al Pascual i al guirigall
segueix l’Ernest que aixeca acta
del que en diu un artefacte
que cau de cap per avall,
d’aquells que et maten a l’acte
i et deixen sense plomall.

L’artefacte té tres cares:
una que es mira el melic,
una que veu coses rares
i la que s’ha esporuguit.
A l’Ernest li ha vingut por,
la por dels mestres d’escola
que no ho poden fer millor
però que ningú no els consola.

I a la por del Maragall
s’afegeix la del Castells
que ens vol treure l’espantall
fent repicar els cascavells,
i perquè no es vessi el got,
que a molts ens esquitxaria,
s’arrenca tan fort com pot
amb un només faltaria.

Entre el Castells i l’Ernest
Montilla ja està que trina,
pica l’ullet i es fa el llest
i sempre alguna en barrina:
si ells tiren per bulerías
ell se’n va... de vegueries !,
si ells són d’estirp catalana
ell... d’esquerra republicana !

Mentrestant a Mataró,
país de les farineres,
de querelles i xerreres,
s’obra una gran conversió:
els contraris al Beat,
enemics del sant baró,
han vist la llum pel forat
i han entrat en contrició.

Penedits dels seus pecats,
entonant himnes planyívols,
s’omplen de cendres els caps
i clamen contra els prostíbuls.
No suporten indecències
ni que s’atorguin llicències.
La Lliga contra el prostíbul
porta escrit en cintes blanques
l’Ajuntament al patíbul
i fora culs i pitrades.

Algun estrany artefacte
els fa anar de l’inrevés,
la fòbia del Corte Inglés
els torna de sang beata.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu