Mar amiga


He vist la mar gronxar-se
davant del meu carrer
amb peus de seda blava
i mans de plataner.
El vent li fa les trenes
amb remolins d’escates,
li besa les orelles
quan vola cap enlaire.

Als arbres de la vora
els guanya la frisor,
voldrien ser la la corda
i els pals del gronxador.
Voldrien fer-la seva
amb el batec de l’aire,
gronxar-la sense treva
amb dolç braceig dansaire.

Entre les roques i els cels,
com tu, mar, jo bé voldria
fondre terra i llunyania,
ser mirall sota els estels,
fer infinit el meu redol
per omplir tot el meu poble
d’oreig nou i vela noble,
de llum blava tot al volt.

La mar dubta i s’encanta,
no sap si perdre’s lluny,
seguint el traç de l’alba,
o anar riera amunt.
Pels vells camins de l’aigua
no sap si fer-se sorra
o anar-se’n amb la barca
que des de dins la gronxa.

Enyora les muntanyes
al fons del gran mirall
però porta a les entranyes
l’encís del blanc corall.
Els pins li donen ombra
quedant-se prop la riba
però sent la veu pregona
que a l’horitzó la crida.

Entre les roques i els cels,
com tu, mar, jo bé voldria
fondre terra i llunyania,
ser mirall sota els estels,
fer infinit el meu redol
per omplir tot el meu poble
d’oreig nou i vela noble,
de llum blava tot al volt.

C.A.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-societat, sobretot perquè la par
Més informació

Ferida oberta

Imatge
     Fra Angelico   Un dels soldats, però, va travessar el costat amb una llança i, al punt, va sortir-ne sang i aigua (St Joan 19,34)     Ferida oberta   Surt sang i aigua de la ferida oberta, la sang vessada del vas de la sofrença quan ja l’esperit reposa.   Aigua brollant que de la mort retorna al cor de l’home i aspira a saciar la set de tots els temps.   Cletxa desclosa per esberlar la llança ensangonada, ferida guaridora al clos de les mans buides.    "Figura para el regreso de la muerte". Oteiza     Pietat. Oteiza          
Més informació

Contra la por

Imatge
     Anselm Kiefer. Pintures d'aquest autor il.lustren l'obra "L'esperit de l'esperança"  Aquests dies, després de les inundacions a València i del resultat de les eleccions a EE.UU amb la contundent victòria del trumpisme, s’està imposant un estat d’ànim pessimista, com si es tractés de la cristal.lització de les pitjors expectatives covades de fa temps en un clima de desconcert i ressentiment que aboca a la desesperança de molts i a l’antipolítica de la nostàlgia regressiva de molts altres. L’eslògan MAGA de Trump (Make America Great Again), com ha recordat Eduardo Mendieta, professor de la universitat de Pensilvania, és pura i simple antipolítica, la política de la nostàlgia contrària a allò de què tracta la política de veritat, del que podem crear i que per tant és prospectiva, no regressiva ni retroactiva.    La devastació de València per les inundacions, amb pèrdua de vides i danys materials de gran abast, que tant em recorden les inundacions del Val
Més informació