Markale

Perecoll: Markale, Sarajevo, 5 febrer 1994

Densa i cruent s’estén l’ombra assassina
com un immens tendal sobre el mercat.
Ja no hi ha ulls, ni mans, ni vela prima,
sota aquest cel d’hivern que s’ha esquinçat.

Queda l’aire obscurit al ras del dia,
pel suau tacte dels dits vessa el cabal
de llum i de colors que es fa ferida
sorpresa per l’esclat d’aquest instant.

Ja no hi ha veus ni olors a les parades,
l’empremta de les coses s’ha esvanit
dins la claror sinistra de la cendra.
Queda només l’esglai, l’esqueix del crit
clavat al tremolor de les mirades,
un remolí de mort i de sang tendra.

C.A.

Comentaris

Anònim ha dit…
naucil veliko

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat