Teclejar el dolor

Aziza és de Midq (Marroc), i fa uns cinc anys va perdre el seu marit d’accident laboral a Catalunya. La seva filla, Dalila, va ser la primera persona a Espanya en morir de la grip nova, el dia després de complir els vint anys, el 30 de juny, i d’haver-se-li practicat una cesària per salvar el fill Ryan, setmesó. Prèviament havia estat donada d’alta dues vegades al servei d’Urgències del Gregorio Marañón, entre l'11 i el 15 de juny, abans no va ser ingressada a la UCI on fou diagnosticada de grip nova, en condicions quasi terminals. Els comunicats mèdics van atribuir la mort a una suposada complicació per dolència prèvia d’asma que sembla que en realitat no patia. Aziza havia tornat amb Mohamed, el company de Dalila, després de l’enterrament d’aquesta a Midq, amb la intenció de fer-se càrrec del nét Ryan que es recuperava al mateix hospital. Al cap de poques hores de la seva arribada se’ls hi comunica que el nét també ha mort, el 13 de juliol, com a conseqüència d’una negligència greu a la UCI dels neonats del Gregorio Marañón en haver-se-li subministrat llet per via venosa.

Deixo de banda les responsabilitats mèdiques, administratives i d’organització del centre hospitalari. El que ara compta és el dolor que traspassa Aziza i Mohamed per aquestes dues morts evitables. No els conec de res, només sé el que he pogut llegir al diari i he escoltat als telenotícies. Però no n´hi ha prou amb llegir i escoltar. Cal escriure-ho, teclejar el dolor, fer que el traç de l’escriptura marqui solcs de solidaritat sobre aquest desert de pèrdues. Teclejar el dolor, salvar les paraules de la seva immediatesa i ser momentani per conduir-les allà on es troben, es reconcilien i prenen sentit a partir de la meva pròpia experiència del dolor i la pèrdua. Moltes vegades només ens queda el recurs d’escriure del que no som capaços de parlar: Aziza, Mohamed.