Llei d'educació de Catalunya

Tres aspectes destacaria del model educatiu d’interès públic que defineix la primera Llei d’Educació de Catalunya que acaba de ser aprovada pel Parlament:

- L’autonomia dels centres educatius (Títol VII). Orientada a assegurar l’equitat i l’excel.lència del sistema educatiu, s'expressarà en el projecte educatiu que tot centre haurà de disposar i que inclourà un projecte lingüístic d'acord amb la realitat sociolingüística de l’entorn. Aquesta autonomia comprèn els àmbits de l’orientació pedagògica, de l’organització i de la gestió (de plantilla i de recursos econòmics). L’autonomia conferirà una fesomia pròpia a cada centre educatiu, respectant els principis i la configuració bàsica que proporciona la mateixa Llei.

- El paper decisiu que s’atorga a la direcció dels centres públics ( Títol IX). En els centres concertats aquesta funció ve totalment mediatitzada pel titular del centre que és qui proposa la designació del director. La selecció del director en els centres públics es fa per concurs en base als mèrits de competència, capacitat i valoració del projecte de direcció que es presenti, en un procés que es regularà reglamentàriament i en el que intervendrà en cada centre una comissió integrada pels representants del mateix centre (designats pel consell escolar i pel claustre), a més de representants de l’Administració i de l’ajuntament. L’amplíssima relació de facultats del director que conté l’article 130 crida molt l’atenció : amb la consideració d’autoritat pública, el seu paper va des de la formulació inicial del projecte educatiu i l’orientació pedagògica fins a instar la convocatòria de provisió de llocs (a proposta de la direcció, l’Administració fixa la plantilla de personal de cada centre ).

- El sistema d’avaluació que s’estableix en tots els àmbits de l’educació (Títol XI). Es projecta sobre els mètodes i els resultats de tots els agents que intervenen en el procés educatiu, els docents, els directors, els alumnes, la inspecció, els serveis educatius i la mateixa Administració. El Departament d’educació determinarà els procediments d’avaluació (per Reglament), en defineix les modalitats i a través del Govern ha de presentar un informe dels seus resultats al Parlament. Amb aquesta finalitat es crea l’Agència d’Avaluació de l’Educació, amb personalitat jurídica pròpia, patrimoni propi i autonomia d’actuació respecte de l’Administració. Correspon al govern, a proposta del Conseller, nomenar el president i el director de l’Agència, i al Conseller designar els membres del consell rector entre persones de reconegut prestigi en l’àmbit de l’educació o amb experiència en procediments avaluadors.

Tant de bo que el complex engranatge de l’educació es vagi modulant d’acord amb aquests aspectes bàsics en el termini dels vuit anys previstos en el calendari d’aplicació inicial, durant els quals la despesa educativa s’ha de situar progressivament als nivells de la mitjana dels països de la UE. Autonomia, responsabilitat de la direcció i avaluació integral: tres eines per millorar la qualitat de l’ensenyament amb la complicitat activa de l’Administració, els docents i la comunitat educativa. Només cal comparar aquests aspectes amb la situació actual, en la que no existeix autonomia dels centres, ni definició clara de la funció de la direcció, ni concreció de cap sistema d’avaluació integral de l’engranatge, per intuir la profunditat del repte.