Arribar

Aquella matinada, sols tu i jo,
pare, tancats al menjador de casa
seguíem expectants, amb l’ai al cor,
l’oscil.lant moviment de l’escafandre
palpant sobre la lluna l’aire ignot.
Vèiem la pols de les primeres passes
com s’aixecava i queia a poc a poc
i petjàvem tots dos les hores albes.

Tu tenies l’edat que jo tinc ara
i verolava als ceps l’útima anyada
poc abans d’arribar, també nosaltres,
a l’horitzó blavós d’una altra terra
on viuríem plegats la greu comesa
de destriar amb les mans noves albades.

C.A.