Arribar


Aquella matinada, sols tu i jo,
pare, tancats al menjador de casa
seguíem expectants, amb l’ai al cor,
l’oscil.lant moviment de l’escafandre
palpant sobre la lluna l’aire ignot.
Vèiem la pols de les primeres passes
com s’aixecava i queia a poc a poc
i petjàvem tots dos les hores albes.

Tu tenies l’edat que jo tinc ara
i verolava als ceps l’útima anyada
poc abans d’arribar, també nosaltres,
a l’horitzó blavós d’una altra terra
on viuríem plegats la greu comesa
de destriar amb les mans noves albades.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?