Copes



El meu país, content, se’n va de copes,
i no en pren una o dues sinó tres,
i si pogués se les beuria totes,
embriagat pel joc del tot o res.

Floten al meu país moltes persones,
com si d’un núvol blau s’hagués suspès
per contemplar millor les belles formes:
l’escorç del gol messiànic l’ha corprès.

No li reprenc, si almenys així és feliç
per una estona, just el que s’allarga
la crisi que rodola encapsulada
dins una volva folrada de cuir.
Sovint el goig rebot com la pilota,

dribla la sort, valent, i arriba a porta.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?