Monjos i burgesos





Del monestir de Sant Benet, al Bages, Caixa Manresa n’ha fet un Món, de la mateixa manera que la família Casas en va fer el seu món , la seva residència d’estiueig a començament del segle vint. Les cel.les dels monjos benedictins van donar pas a la terrasa porticada dels Casas i a les estances ornades amb restes d’algun retaule barroc del monestir, mentre el fill Ramon, bohemi i donat a la vida fàcil que li permetien els ingressos de la fàbrica tèxtil familiar (a tocar del monestir, testimoni mut de la riquesa i de la història acumulades) , podia fer volar la imaginació per entre els capitells del claustre romànic, vestint de cent maneres diferents la Júlia Peraire, la venedora de loteria de la Rambla de Barcelona que d’amant va acabar convertint-se en la seva dona contra consells i costums imperants a l’època, i això quan ja començava a fer-se oblidadissa l’olor d’absenta i la flaire del cigar de Madeleine en el record del Folies-Bergère. Malgrat alguna sensació d'atapeïment que es pot notar en certs moments de les visites guiades, la informació que se'n rep és interessant, i l’impacte visual agradable, tot i que l’aiguabarreig d’estils, d’èpoques, de gustos, de formes de restauració (l’arquitectònica i l’alimentària, aquesta última sota l’assessorament de Ferran Adrià a la Fundació Alícia), no pot satisfer tothom. Sons medievals en un entorn acollidor. Fragments de la Història de Catalunya servits per als bons gurmets, sense perill d’indigestió. El mirall d’avui en un marc recreat de monjos i burgesos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu