Mataró

T’han solcat les naus romanes
carregades d’oli i vi,
amb grans rems i vela arbrada,
resseguint l’antic camí
que feien sota muralla
els mercants de Burriac,
creuant la nit perfumada
amb flaire de vinya i mata.

Mar dels senyors d’Alarona,
dels Montcada i Castellvell,
badia de Barcelona
que emmiralles l’art novell,
els precs de Santa Maria
i els tocs del seu campanar
cridant els serfs a la missa
i al comú la pagesia.

Mataró és com una nau
que té les veles plegades
sobre l’asfalt i les vies.
Del turó d’Onofre Arnau
albira el mar i les barques,
tot enyorant els vells dies
de cançons i salabror
vora els horts de Sant Simó.

Has gronxat la nau cofada
com si fos closca de nou,
La Coca que t’ha dat fama
i t’ha obert nous horitzons,
mentre dins de les muralles
els confrares de Sant Elm
han volgut fer-te més ampla
tot bastint noves drassanes.

Mar de colors d’indiana,
tu que guardes el record
dels aires clars de l’Havana
al teu barri mariner,
desplega de nou les veles
i serem com pescadors
feinejant tots a la barca
amb els somnis d'aigua blava.

Mataró és com una nau
que té plegades les veles
sobre l’asfalt i les vies…

C.A.

(lletra per a una havanera)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat