I si perdem ?



No val la pena abonar-se al pessimisme anticipadament, però és bo preparar el paisatge per si perdem. Els de TV3 diuen que aquesta copa és nostra. Però i si acaba no sent-ho ? Llavors ens pot reprendre la síndrome dels vençuts, a la que tan propensos som els catalans, aquella moral de la derrota de la que prediquem grans virtuts, el tornarem a lluitar, tornarem a sofrir ... de sempre, que diuen que fa treure forces de flaquesa i floretes per l’estil, però que si examinem de prop no és més que un mecanisme de compensació dels que se senten eternament agreujats i emprenyats. Si guanyem, feliços, haurem demostrat que l’èxit esportiu, amb aquest Barça, consisteix en una sàvia harmonització de plaer i creació, aquesta manera peculiar de jugar ofensivament que satisfà com espectacle i crea estil. I si perdem, no tindrem el plaer de la victòria (sempre fugaç!) però ens quedarà el bon gust de la feina ben feta, un benestar de fons que no es perd tan fàcilment. Com que l’esport és una metàfora molt directament entroncada amb la vida, se m’acudeixen altres pèrdues possibles, els paisatges de les quals serà molt més complicat de preparar. I si perdem el finançament ? I si perdem l’Estatut? I si perdem (alguns) les eleccions? I si la crisi en fa perdre el que ara comencem a notar i encara som incapaços de valorar ? Llavors tornaran a sortir els abonats a la moral de la derrota de sempre, aquells que prediquen amb fets i paraules allò de com pitjor, millor? No hi pensem. Ara el que compta és l’elogi de la intel.ligència triomfant, encara que perdem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat