Sense temps, sense els noms

Greco:Visió de l'Apocalipsi

En l'al-lucinant exposició de les circumstàncies apocalíptiques que es veuen obligats a viure un pare i el seu fill a la novel-la “La Carretera “ de Cormac McCarthy (Ed 62, 2007, Premi Pulitzer d’aquest any passat) de tant en tant s’hi troben punts d’inflexió que són com les claus de volta o els desllorigadors simbòlics de la ficció :

"Cap llista de coses per fer. El dia és providencial en si mateix. L’hora. No hi ha després. Això és després. Totes les coses bones i belles que un guarda al cor tenen un origen comú en el dolor. Neixen entre pesars i cendres. Però et tinc a tu, xiuxiuejava al nen adormit (p. 48)... Els noms de les coses anaven caient lentament en l’oblit com les mateixes coses. Colors. Noms d’ocells. Aliments. I finalment els noms de les coses que un creia que eren certes. Eren més fràgils del que s’havia imaginat. ¿Quant havia desaparegut ja? L’idioma sagrat despullat dels seus referents i , per tant, de la seva realitat. Estirant l’existència com qui vol conservar l’escalfor. A punt de tancar els ulls per sempre" (p.76)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu