Reis





“ Els reis ja vénen,
els reis ja van,
al plat de la finestra
torrons hi posaran.
Els tres reis de l’Orient
porten coses per la gent,
ninetes per les noietes
i ninots pels xicotots”.

(Ho cantàvem de menuts mentre arrossegàvem i picàvem els esquellots)



Aquella remor de fons m'ha suggerit aquest poema:
Pica, pica, els esquellots,
que els reis sentin la remor
i els camells s’omplin de pots,
de regals i de torró.

Puja, puja, al balconet,
que he deixat un plat amb aigua
i garrofes pel genet
que ha de dur-me el cavallet.

Guaita, guaita, la pilota
que vaig escriure a la carta:
jugarem de porta a porta
fins que s’acabi la tarda.

Grata, grata, la butxaca,
que els camells se n’han anat
amb un esglai que xerraca
i ni carbó t’han deixat.

Passa, passa, la targeta,
que els regals fan embalum
i no s’hi val fer brometa
encara que tregui fum.

Mira, mira, el que ha quedat:
els comptes morint de fàstic,
les neules per un forat
i jo com un cagalàstic.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?